Un jardí diferent

UN JARDÍ DIFERENT
Tal com m'han explicat , una història us contaré, que fa anys va passar en un jardí ple de flors de mil colors. Diuen que hi vivia una marieta molt especial. La resta dels insectes del jardí l'anomenaven Iris, i feien llargues cues per anar a visitar-la, sobretot quan s'acostava el fred. A la marieta li agradava molt fer mitja, i es passava hores i hores, asseguda en el seu balancí teixint bufandes que després regalava a tots els que anaven a veure-la. Això la feia sentir útil, ja que tots els insectes tenien el seu comès en aquell jardí. Les abelles preparaven la mel, les formiguetes recollien tota mena de menjar, les papallones paraven la taula, com si fos un restaurant de tres forquilles, les libèl·lules transportaven insectes no voladors, els escarabats vigilaven que no vingués cap depredador, les aranyetes també teixien, però elles, grans teles que servien per protegir a tots del sol i la pluja, els centpeus eren els encarregats de construir vivendes altes com els permetia la seva llargada. I així un a un aconseguien que aquell jardí fos especial i conegut arreu. A l'Iris li agradaven molt els colors, de fet sempre portava un barret en forma de casc que tenia tots els colors possibles, i és per això que les bufandes que feia també eren molt acolorides.
Tantes bufandes teixia com li permetien les seves potetes, balancejant-se sempre amb el seu balancí que feia "nyec nyec". Com ja he dit, fora la casa de la marieta es formaven unes grans cues, i tots els insectes que en formaven part, portaven algun present o alguna història per a ella, i mentre esperaven picaven alguna cosa de menjar en la fantàstica taula parada per les papallones.
"Nyec nyec" es sentia tot el dia, no descansava mai.
Però va passar un dia, que el fil de color taronja es va acabar, i no trigaria gaire a acabar-se també el blau, el vermell i el groc.
D'on podria treure fil de colors per poder seguir. Aquells els tenia de feia molts anys, li havia deixat la seva mare abans de morir, i no sabia de quin lloc els havia tret, les seves ultimes paraules van ser: -Filla meva, aprofita'ls bé i recorda que la resposta la tenen les flors.- Què devia voler dir, aquella frase?
Una amiga marieta que li feia moltes estones de companyia i amb la qual tenia llargues converses, li va aconsellar que seguís teixint amb els fils que li quedaven.
-No ho puc pas fer això! Em falten els colors més importants!-
Des de la llarga cua que hi havia a fora, tots els insectes es començaven a impacientar, feia estona que no avançava i a més no es sentia el "nyec nyec" característic. Tots venien de molt lluny, i tenien ganes de seure una estona al costat de la marieta per veure com feia mitja i explicar-li la seva història o donar-li un present del seu jardí.
Es va començar a córrer la veu per la llarga cua i molts marxaven pensant que si l'Iris no volia seguir teixint, no valia la pena continuar l'espera. Els que es van quedar, estaven convençuts que seguiria ben aviat amb la feina que més li agradava, i tenien plena confiança amb ella i així li ho van fer saber. També li van dir que no tenien perquè portar bufandes de colors vius, també les podien portar de colors més pàl·lids que podien sortir de barrejar alguns colors més esmorteïts, i que si no volia seguir teixint cap problema, cadascú a casa seva i ja està.
A l'Iris, no li semblava bé deixar la seva feina, però si s'acabava el fil, ella no hi podia fer res. No podia seguir i no podia parar. Estava molt trista i això, no la deixava pensar amb claredat. Només la seva amiga marieta tenia forces per trobar una solució.
-Dius que t'agrada sentir-te útil, i només t'hi sents fent el que millor saps fer. Pensa en la teva mare, i en el que et va dir, les flors..., elles t'ajudaran,... si vols t'acompanyo.-
Finalment, es va decidir, i acompanyada per la seva amiga i, l'aranya Silvana i el centpeus Gus, van anar a parlar amb les flors. Primer ho van intentar amb uns lliris blancs.
-Lliri blanc lliri suau, digueu-me si us plau, on puc trobar fil, fil de color blau?-
Però no va contestar... i els insectes van marxar amb el cap baix, sense adonar-se que tot el blanc de la flor desapareixia, deixant uns pètals transparents com l'aigua del riu més fresc.
La següent va ser una rosa.
-Rosa preciosa, tu que ets tan formosa, on trobaré el fil de color rosa?-
...I tampoc va contestar, tot i que transparent també es va quedar. Van seguir el seu camí fins a arribar a una flor de color blau, que en diuen "La flor de l'amor"...
-Oh, tu que tens aquest to tan bell, em pots dir on trobar el vermell?-
La resposta va ser la mateixa en tots els casos, i del que no s'adonaven, ni l'Iris, ni els seus companys, és que cada flor amb la que parlaven perdia el color d'una manera ràpida i misteriosa.
La següent va ser una petúnia violeta.
-Acampanada com ets, sabràs on trobar el fil verd?-
Tampoc en va obtenir resposta i cansada de buscar, volia abandonar.
La marieta amiga era molt optimista i l'animava a seguir buscant, tot i que cada cop estava més apagada. En Gus i la Silvana també creien que havien de continuar buscant, i després de descansar una estona van anar a veure a una flor molt estimada i que rarament es troba en un jardí, anomenada Edelweiss. Aquesta estava protegida amb una petita mampara i un tendal, envoltada de petites margarides de diferents colors, que la protegien de tot mal. Entrar allà dins, era com entrar en un petit palau majestuós.
-Reina de les flors, on puc trobar fils de colors?-
Tampoc va contestar..., però si ho va fer una margarideta protectora, que va xiuxiuejar:
-Iris, has de tenir fe i tornar a casa. Segueix fent bufandes per a tots, i no et preocupis pels colors, no s'acabaran si ens visites de tant en tant.-
La marieta va decidir fer-li cas, al fi i al cap era la única que havia parlat, i tal com deia la mare, les flors tenen la resposta.
Va ser molt ben rebuda per tots, que asseguts en aquella gran taula plena de tiberi,havien estat esperant que tornés carregada de fil.
Sense donar grans explicacions va entrar amb els seus amics dins la casa, es va asseure en el seu balancí i..."nyec nyec" va reprendre la feina.
Per sorpresa de tots, tal i com anava estirant el fil que necessitava, del sac vell i malmès que havia heretat, van sortir el blanc, el vermell, el blau, el taronja...tots els colors que s'havien acabat!
A fora es van alegrar molt de tornar a sentir el "nyec nyec",però..., com havia aparegut el fil allà dins? I perquè perdien el color les flors que parlaven amb l'Iris?
La Silvana i la marieta amiga, no se'n van poder estar de preguntar-ho i van decidir anar a veure la margarideta un altre cop, mentre l'Iris seguia fent bufandes..."nyec,nyec".
Seguint el mateix camí d'abans es van quedar bocabadades. Les flors amb les que havien parlat eren transparents, havien perdut tot el color...
Totes menys les margarides i l'Edelweiss, que seguien igual protegides per aquell tendal i aquella mampara.
Aleshores va parlar la reina de les flors:
-Benvolgudes amigues, no us preocupeu més pel fil, sempre que en vulgueu només heu d'anar a parlar amb les flors i en el sac de l'Iris apareixeran-
-Però a canvi es queden transparents... i la nostra amiga no voldrà que el jardí perdi el color, preferirà deixar-ho córrer...-va dir la Silvana.
-Aneu i digueu a la vostra amiga que les flors no perden el color, vosaltres des de sota ho veieu així, però com que les bufandes que fa tenen molts colors, i tots els insectes en porten una, sobrevolant el jardí es pot veure com, cap flor s'ha quedat transparent, ja que si és així, a través d'elles es veuran els insectes acolorits-.
Molt contentes van tornar a explicar-ho a tots, que en saber-ho van voler observar la bellesa del jardí des de dalt. Totes les libèl·lules es van organitzar, i de mica en mica, van anar transportant insectes no voladors, per poder observar l'espectacle de colors des del cel, des del qual també es sentia el "nyec, nyec", que volia dir que aquell jardí era ple de vida i color.
I tal com m'han explicat, aquesta història us he contat, que en aquest jardí especial, tot el que explico es veritat.



FI.