Cercador
Un cas com molts. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Mentre espero que Laila s’adoni que ha d’obrir les votacions del NanoRepte 1059 (tema: LA SÍNDRIA I EL MELÓ), se m’ha ocorregut presentar, fora de concurs, un segon relat al RepteClàssic DCCLV (tema: FUGIDA A FRANÇA): si el primer, "Aquell 'Mosca' esbojarrat", es nodria de fets històrics i els únics elements de ficció eren el narrador i l’avió de caça a què al·ludeix el títol, aquest d’ara també se centra en la fugida a França arran de la derrota republicana i és cent per cent històric, tret d’eventuals llacunes en la narració de l’Elisa, la meva parella entre els anys 1971 i 1999, i en el record que en tinc. Morta prematurament en 2009, ja no em queda qui consultar.
Els seus pares, Josep Vallès i Elisa Sierra, eren de La Jana —comarca castellonenca del Baix Maestrat—, s’havien retrobat a Barcelona durant la Guerra Civil i allà va néixer l’Elisa en 1940. Ves per on, jo sempre havia tingut tirada cap a les terres al nord de Barcelona però, de les dues dones de la meva vida, una tenia arrels valencianes —de tant en tant se li escapava "aixina" en lloc d’"així"— i l’altra era de València, ciutat on visc ara.
L’avi Sierra era terratinent i de dretes. L’avi Vallès era cenetista, havia muntat a La Jana una cooperativa olivarera i, ja des d’abans de la guerra, organitzava la contractació i anada estacional de veremadors janencs al departament francès de l’Aude, activitat que va prosseguir passada la guerra, perquè en 1939 aconseguí passar a França i s’establí a Lézignan —entre Narbonne i Carcassonne—, on es van reunir amb ell dona i filla. El pare de l’Elisa es va poder quedar a Barcelona, probablement perquè no havia tingut activitats sindicals destacades; crec que treballava d’envernissador. L’altre germà no va tenir tanta sort: el feixistes el van detenir i torturar, i va morir jove en el manicomi de Sant Boi de Llobregat.
De l’avi de Lézignan l’Elisa recordava que es va fer comunista quan la URSS es va convertir en capdavantera de la cursa espacial, amb el primer satèl·lit i el primer cosmonauta. Jo ja no el vaig conèixer, però la primera vegada que havia anat amb l’Elisa a Lézignan encara vaig tenir l’oportunitat de tractar la vídua, que després d’anys no parlava ni una paraula de francès però que es feia entendre amb el seu valencià de La Jana.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLV (tema: FUGIDA A FRANÇA), fora de concurs, i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
Els seus pares, Josep Vallès i Elisa Sierra, eren de La Jana —comarca castellonenca del Baix Maestrat—, s’havien retrobat a Barcelona durant la Guerra Civil i allà va néixer l’Elisa en 1940. Ves per on, jo sempre havia tingut tirada cap a les terres al nord de Barcelona però, de les dues dones de la meva vida, una tenia arrels valencianes —de tant en tant se li escapava "aixina" en lloc d’"així"— i l’altra era de València, ciutat on visc ara.
L’avi Sierra era terratinent i de dretes. L’avi Vallès era cenetista, havia muntat a La Jana una cooperativa olivarera i, ja des d’abans de la guerra, organitzava la contractació i anada estacional de veremadors janencs al departament francès de l’Aude, activitat que va prosseguir passada la guerra, perquè en 1939 aconseguí passar a França i s’establí a Lézignan —entre Narbonne i Carcassonne—, on es van reunir amb ell dona i filla. El pare de l’Elisa es va poder quedar a Barcelona, probablement perquè no havia tingut activitats sindicals destacades; crec que treballava d’envernissador. L’altre germà no va tenir tanta sort: el feixistes el van detenir i torturar, i va morir jove en el manicomi de Sant Boi de Llobregat.
De l’avi de Lézignan l’Elisa recordava que es va fer comunista quan la URSS es va convertir en capdavantera de la cursa espacial, amb el primer satèl·lit i el primer cosmonauta. Jo ja no el vaig conèixer, però la primera vegada que havia anat amb l’Elisa a Lézignan encara vaig tenir l’oportunitat de tractar la vídua, que després d’anys no parlava ni una paraula de francès però que es feia entendre amb el seu valencià de La Jana.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLV (tema: FUGIDA A FRANÇA), fora de concurs, i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]