Cercador


Llista categories

Un any sense tu...

Un relat de: jOaneTa

365 dies... que fàcil es dir-ho
i que difícil assumir-ho...

No puc plorar, les llàgrimes s'han bloquejat
no em surten les paraules, no els hi veig significat
no sé si escriuré un poema on el meu cor i sigui present
no em caldrà fer-ho si tu entens el que sent.

Si pogués retrocediria en el temps per tornar al teu costat
si sabés com pronunciar les paraules que sempre he callat
si fos capaç de dir-te t'estimo mirant-te als ulls
si tingués l'oportunitat d'aixugar-te els cabells remulls.

No em faria falta escriure't aquí
no seria necessari, tu em podries sentir
no hauria de somiar que et veig caminant
no caldria, et tendria davant.

Si em fos possible veure un cop més el teu somriure
si pogués oblidar que vas dir que ja no volies viure
no em costaria tant entendre que te n'has anat
no em faria mal veure el que has deixat

365 dies... que fàcil es dir-ho
i que difícil assumir-ho...

Comentaris

Afegir comentari
  • 365[Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 10

    podran passar anys anys, que la perduda d'algú és sempre més fàcil comptar el temps que no assimilar que has estat tot eixe temps sense aquesta persona


    un bes de taronja

  • ...[Ofensiu]
    indefinida | 11-01-2007 | Valoració: 10

    És un moment molt dur quan perds algú, i saps que ja no el tornaràs a veure; però per sort queda el record, un record que al principi fa mal i al final és torna dolç i melangiós. No es pot deixar passar el temps intentant oblidar, perquè és inútil, el que s'ha de fer és continuar endavant i prnsar que aquest cop que has rebut, et farà més forta del que eres.

    Petonets

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >