Ulls de rateta

Un relat de: Sol_ixent
Baixaves per Balmes amb Mitre, ens hem creuat i t’he reconegut a primer cop d’ull. Ara duus els cabells llargs lligats en una cua, barbeta de dos o tres dies i arracades, però els ulls de rateta et delaten. Tu i ella anàveu tan concentrats en la conversa i tan amarrats que ni t’has molestat a mirar-me. He sentit casualment com deies el seu nom: es diu igual que jo.

Fa anys que vam perdre el contacte. D’ençà que va morir el teu pare, la teva mare va deixar de quedar amb la colla i ja no vam tornar a coincidir en cap més d’aquelles inacabables i concorregudes trobades que es feien durant l’any. Tenia entès que havíeu marxat a viure a l’Empordà, fugint de l’estrès i l’elevat cost de vida de la ciutat. Però potser heu tornat, enyorant les arrels.

No he pogut evitar sentir un pessic a l’entrecuix quan he posat les claus al pany. Mai ho he explicat a ningú, ja sigui perquè el temps ha esmolat gran part dels records o bé perquè no vaig ser conscient del que succeïa en el seu moment. Crec que ja és l’hora.

Les xifres em ballen, però diria que tot va començar quan tu en tenies 8 i jo 6, en un dels estius que passava amb tu i els teus pares al vostre apartament de la platja de Tarragona.

El tercer dia, a darrera hora de la tarda, davant del mar ja no hi quedava ningú. Recordo aquella abraçada: tots dos estirats a la sorra, amb els banyadors molls i els teus dits intentant desfer els embulls dels meus cabells rinxolats.

Ens veig al dia següent a la teva habitació, dins el llit, quan tothom ja dormia. Tu em cercaves sota la camisa de dormir. Reies i em deies que no patís, i també forçava el somriure. Ens vam besar matusserament, restant ambdós uns minuts amb les boques tancades i juntes, com a bons principiants.

Les següents trobades varen continuar produint-se durant els estius i en els diversos encontres amicals, a casa teva, a casa meva o a la d’alguns amics dels pares. Recordo que a voltes hi havia música de fons i en altres tan sols silenci, malgrat ara mateix seria incapaç de reconèixer les cançons.

Tinc molt presents també les teves mans calentes acaronant-me la cuixa per sota la taula durant aquests dinars o sopars. No entenia ben bé perquè, però com sempre em deixava fer.

El primer cop que vas penetrar-me, quan jo en devia tenir gairebé 11, el recordo amb claredat. Aquell dia érem a casa teva, i en un moment de la tarda, quan tothom estava fent la migdiada i nosaltres dos érem al jardí, em vas agafar de la mà i em vas conduir a la teva cambra. Vas tancar silenciosament la porta i em vas estirar al llit. Em vas posar aleshores el teu sexe dins la boca, que jo obria i tancava inconscientment mentre tu l'hi feies entrar i sortir. Després, vaig notar tot el teu pes a sobre, vas obrir-me les cames i vas entrar dins meu, sense que sentís el més mínim plaer. Vas començar a sacsejar-te tímidament i jo mirava al sostre, immòbil, desitjant que acabessis.

Recordo que encara no ens havien ni sortit pèls als genitals i els meus pits eren ben plans. Amb els anys els canvis físics eren més que notables. El teu sexe i els meus pits creixien, i alguns cabells ja poblaven les nostres parts íntimes.

Qui sap fins on hagués arribat tot això si haguéssim continuat veient-nos! L'últim cop jo en tenia 11 i tu 13. Ja han passat més de 10 anys i continues anomenant-me mentre li agafes la mà a ella, feu sexe i us abraceu a la platja. Dementre, jo intento guarir-me de doloroses ruptures, tot esperant, endebades, el meu príncep blau.

Veure’t m’ha fet adonar que t’enyoro més del que tocaria, tot i que potser demà ja ho oblidaré… Ulls de rateta.

Comentaris

  • Torna el passat[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-11-2017

    Els estius, la platja, les hores en que tothom dorm... Són perillosos caldos de cultiu d’aquestes relacions que queden gravades per sempre dins nostre. Sempre he pensat que tot el que ens passa en la infantessa i els seus voltants ens marca per sempre més.

  • El primer amor...[Ofensiu]
    brins | 22-11-2017 | Valoració: 10

    El primer amor no sol ser el definitiu, tal i com expressa el teu relat, les persones canviem sentimentalment i física, però quan trobem un amor perdurable com el de la teva protagonista, és inevitable sentir un calfred d'emoció i d'admiració alhora.Llàstima que no va arribar a bon port.

    Una abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

129 Relats

385 Comentaris

97394 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por."
[M. Rodoreda. Pròleg de "Mirall trencat"]


De la dècada dels 80. Despistada, obsessiva i romàntica. De tant en tant escric, i ocasionalment, ho comparteixo en aquest bonic espai.