Tic-Tac

No estem fets per prendre'ns la vida quantitativament.

Als números i a la seva creació més sofisticada, el temps, només els preocupa que el seu constant ritme segueixi inalterable, i tant se'ls en fot el què s'hagin d'endur per endavant per aconseguir-ho.

Si els hi entreguem també la nostra existència, la convertiran en una resta, en un monòton pas de pàgina diari, d'un calendari que s'acaba de cop, a mig any.
A diferència dels Déus de l'antiguitat, aquest Déu nostre no n'entén de sacrificis.

Serveixi aquest escrit per apostatar de la quantitat i abraçar la qualitat.
Qualitativament, adquirim tot el sentit.
De sobte, la fastigosa escala de grisos que fa servir el temps, muda la seva pell i en surten més colors dels que t'hagis imaginat mai.
I la vida dibuixa un pal vertical al símbol de la resta i la converteix en una suma. I, quan adquireix una mica de pràctica, li fot un cop de cul a la suma per a que sigui multiplicació.

I canvies el descomptar dies
per col•leccionar instants, mirades, llàgrimes caigudes en altres espatlles, escrits no escrits, dibuixos dels nens, molts dissabtes per la tarda, algun dilluns pel matí, orgasmes sorollosos, carícies amb un dit, abraçades amb tot el cos, amics que ho seran sempre, coneguts que no ho seran mai, trucades en el moment precís, silencis que ho diuen tot...

La vida que no es compta.

Emocions autèntiques,
sense quantitats,
sense números,
sense temps.

I canvies el descomptar dies,
per col•leccionar eternitat.