Tens ja el carnet d'adult?

Un relat de: Nurai

Tens ja el carnet d'adult?

Cada dia ens creuem amb uns quants presumptes adults (diu que cal dir presumpte fins que no es demostri el contrari).

En la majoria d'aquests encontres parlem de temes també presumptament banals.

-Sembla que plourà avui.
-Hola! Què tal? Tots bé?
-Anar fent.
-Me n'alegro que tots estigueu bé.

Contades excepcions ens trobem amb persones que vulguin, i tinguin temps, per parlar de temes més transcendents i/o intel.ligents.
Uns molts expliquen que fan cursos. Potser sobre les teràpies naturals que ens ajuden a estar millor; o potser algun curs d'informàtica per allò de no ser analfabets de la modernitat; o potser algun curs d'aquells on la gent s'apunta perquè creu que farà amics; o un curs que ens ensenyi tant a relaxar-nos que puguem presumir de desaparèixer del món quan ens ho proposem; o potser un curs d'idiomes per poder tenir més converses, poc originals, però en més llengües; o potser un curs de postgrau, que sona bé i, sigui del que sigui, ens fa éssers més competents davant de les autoritats que seleccionen personal; o potser un curs de manualitats que ens recordi quines altres coses, a part d'acariciar, saben fer les nostres preuades mans; o potser...

Però difícilment ens trobem algú que faci un curs d'adult. A on es deuen fer? Quina entitat seriosa està capacitada per expedir el carnet d'adult? Quant temps deu durar el seminari? I de què ens servirien els crèdits que ens donaria?

I amb els meus 34 anys em sento viure com la suma de les dues xifres, o sigui, 7 (que curiosament són els anys de la meva preciosa filla). I per alguna banda se'm veu la "L" de conductor aprenent de la vida. I m'esforço per ser autodidacte i no haver de pagar cap acadèmia. I veig totes les assignatures que caldria superar per a obtenir el valuós carnet d'adult. I veig les empremtes que he deixat fins ara i em recorda el camp remogut pels senglars en plena nit.

I busco a la cartera i em trobo el paper que certifica que soc a l'atur. I a l'altra banda del targeter surt la foto de la meva filla.

Llavors, somric.

Pot ser divertit jugar a ser gran, oi?

Potser tot jugant encara aprovarem i tot!!!


Comentaris

  • De carnets...[Ofensiu]
    xeisha | 23-03-2006

    n'hi ha molts, pero, més de la meitat són falsificats! Què vol dir, realment, la paraula adult? Ara m'he quedat amb el dubte...

    tunets! !

  • Potser no existeixen...[Ofensiu]
    sergi monserrat | 23-03-2006

    M'ha agradat com has tocat aquests temes que a alguns ens ocupen, madurar, l'amistat...

    Em sembla però que sempre estem constantment aprenent , i mai n'aprenem del tot. Serà això la vida, anar equivocant-se, aprenent, rectificant...

    Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: