Cercador
Temps d'oblit
Un relat de: Silverwyrd- Compartir:
TEMPS D'OBLIT
Fosca nit vellutada,
lluentor blanca i platejada,
cobreix els confins del món
amb la seva ombra estelada,
sigil·losa i calmada.
La vivacitat d'un somni perdut
vol desfer aquestes cadenes
que li oprimeixen el cor,
impedint-li volar pels núvols
incansablement vençut...
No pot eludir els estralls del temps
però sí guardar-los en l'oblit,
on l'embat de les onades
no és com els tancs
en les guerres inacabades.
No vol recordar la incertesa,
la inseguretat del passat
que per dins el rosega
com un conill caçat,
en el buit abocat...
El mirall no enganya
i el destí et guanya
encarant-se al que ets,
oblidant certs fets,
perquè davant tot diu:
Segueix endavant!
Els anys dissimulen les ferides
mostrant nous camins, sortides
vers la llum d'un far llunyà
brillant amb una aurèola daurada
una senyal clara t'envià.
Observant l'esguard silenciós
d'aquesta cala enterrada,
la fredor de la marejada,
l'escalfor de la teva mirada,
l'horitzó s'albira blavós.
Un futur...
Un dia més...
Un nou començar...
Que el vent t'humitegi els ulls
i el Sol t'acaroni les galtes
amb la seva claror argentada,
fen-te sentir que bulls
d'energia renovada.
Una nova esperança,
sense por ni recança,
un desig,
borrós esquitx
d'il·lusió esperada.
Malgrat negar-se a recordar,
una espurna d'enyorança
es dibuixa en la tardança
del tren de l'oblit,
que durant l'any ve i va
i tot i així
mai s'allunyarà.
Ara és temps d'oblit,
oblida, oblida aquella nit
oblida el meu rostre afeblit
oblida aquell record
ja mort i ferit,
caigut en l'oblit.
l´Autor
14 Relats
6 Comentaris
9311 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Aquests potser són els versos que signifiquen més per mi:...Sens au coeur de la nuit
l`ònde d`espoir
ardeur de la vie
sentier de glorie...
I no és cap poema: és la cançó de "Vois sur ton chemin", de "les choristes".
...Siente en medio de la noche
la ola de esperanza... És bonic oi?
Així de gran és l'esperança que diposito en aquest web. Ja sé que esl meus relats no tenen ni punt de comparació amb els vostres, però sóc jove (14 anys) i com se sol dir: per algun lloc es comença.
Desitjo que sapiguen apreciar la voluntat que hi poso i... Doncs que espero que us agradin! =)
...Cada poema, un món...
Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
P.D: Sóc una noia, encara que en alguns poemes pugui semblar que parlo com si fos un noi. Simplement, m'agrada posar-me en l'essència d'altres persones, no sempre pensar com una noia. Tampoc us penseu que sóc de l'altra banda del carrer! Més que res, és un aclariment.