Cercador
Caminant per París
Un relat de: Silverwyrd- Compartir:
Caminant per París
Camino sense rumb
per una ciutat sense fronteres
abrigat amb la meva boina
i la meva pipa fumejant.
És 15 de desembre
fa fred i tot és gebre
som prop la porta del Nadal
en aquesta nit fosca tan especial.
Carrers enllà
una llum fa tentines
i albiro una senyal
que batega melosa
sense fer cabal:
és la torre Eiffel
nostre emblema oficial.
Segueixo el meu camí
avinguda enllà
i arribo al meu destí
que del meu cor sortí
una empenta carismal.
Observo en la penombra
la imatge de Notre Dame
on per darrera vegada
vaig veure't, estimada "madamme".
I intento oblidar
el fantasma que em persegueix
recordant-me que ets morta
i el nostre amor no reneix.
Comentaris
-
és...[Ofensiu]SomriureXsobreviure | 07-01-2007
com ho diria...precios? si, preciós.
Felicitats i benvingut a rc.
Ja t'anire lleguin.
-
Així[Ofensiu]ginebre | 07-01-2007
que aquest és el primer!
Endavant, passa passa! Sigues benvingut.
I bé. Et passa com a mi, t'arrosseguen rimes fàcils i ocurrents
que fan que el poema agafi forma de cançó.
Però ets jove, moolt jove, i el teu poema té ambient i possibilitats. T'animo a seguir, a llegir molt i a escriure més.
Estarem per aquí, llegin-te i veient com avança el teu camí.
HOLA!!
l´Autor
14 Relats
6 Comentaris
9309 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Aquests potser són els versos que signifiquen més per mi:...Sens au coeur de la nuit
l`ònde d`espoir
ardeur de la vie
sentier de glorie...
I no és cap poema: és la cançó de "Vois sur ton chemin", de "les choristes".
...Siente en medio de la noche
la ola de esperanza... És bonic oi?
Així de gran és l'esperança que diposito en aquest web. Ja sé que esl meus relats no tenen ni punt de comparació amb els vostres, però sóc jove (14 anys) i com se sol dir: per algun lloc es comença.
Desitjo que sapiguen apreciar la voluntat que hi poso i... Doncs que espero que us agradin! =)
...Cada poema, un món...
Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
P.D: Sóc una noia, encara que en alguns poemes pugui semblar que parlo com si fos un noi. Simplement, m'agrada posar-me en l'essència d'altres persones, no sempre pensar com una noia. Tampoc us penseu que sóc de l'altra banda del carrer! Més que res, és un aclariment.