EL BRU I LA LLUNA

Un relat de: Silverwyrd

EL BRU I LA LLUNA

Surant entre les ombres,
dansa envoltada de puntets blancs, lluents
que acompanyen la seva majestuosa reina
en el seu ball infinit, cel enllà.

Cavalcant per fosques cantonades
o quieta en la negra nit,
...s'hi veu la lluna...

I allà baix s'està ajagut sota una figuera
el seu amant.
Té la pell bruna amb un reflex oliva
i els ulls denoten l'escalf del seu cos mig nu.
Apoquits l'hi són d'espiar-la,
de resseguir amb la mirada quasi closa el seu perfecte contorn.

I ella, en la plenitud de la seva esfera
bressa les ninetes dels ulls grisos del gitano.

Contemplant-se entre les ombres,
el bru i la lluna,
la lluna i el bru.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Silverwyrd

14 Relats

6 Comentaris

9318 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Aquests potser són els versos que signifiquen més per mi:
...Sens au coeur de la nuit
l`ònde d`espoir
ardeur de la vie
sentier de glorie...

I no és cap poema: és la cançó de "Vois sur ton chemin", de "les choristes".

...Siente en medio de la noche
la ola de esperanza... És bonic oi?

Així de gran és l'esperança que diposito en aquest web. Ja sé que esl meus relats no tenen ni punt de comparació amb els vostres, però sóc jove (14 anys) i com se sol dir: per algun lloc es comença.

Desitjo que sapiguen apreciar la voluntat que hi poso i... Doncs que espero que us agradin! =)

...Cada poema, un món...

Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D: Sóc una noia, encara que en alguns poemes pugui semblar que parlo com si fos un noi. Simplement, m'agrada posar-me en l'essència d'altres persones, no sempre pensar com una noia. Tampoc us penseu que sóc de l'altra banda del carrer! Més que res, és un aclariment.