Sol

Un relat de: Silverwyrd

Sol

Sol,
sol i perdut
en un mar de calma
on només les onades
trenquen el silenci
dels batecs del cor.

Mut,
mut i sense paraules,
sense poder expressar,
sense poder dir-me
fins a quin punt m'estimes,
m'estimes de debò.

En algun racó del món
hi ha algú com tu,
amb una ànima com la teva,
amb les inquietuds de l'home que ets:
un home sol.

Absort en un núvol d'enyorança,
que no se'n va
si un no vol.

I busca la sortida
en un camí de pols
de branques seques
i pensaments morts.

Una llum que il·lumini
un foc apagat
per llàgrimes de tristesa
i un cor trencat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Silverwyrd

14 Relats

6 Comentaris

9314 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Aquests potser són els versos que signifiquen més per mi:
...Sens au coeur de la nuit
l`ònde d`espoir
ardeur de la vie
sentier de glorie...

I no és cap poema: és la cançó de "Vois sur ton chemin", de "les choristes".

...Siente en medio de la noche
la ola de esperanza... És bonic oi?

Així de gran és l'esperança que diposito en aquest web. Ja sé que esl meus relats no tenen ni punt de comparació amb els vostres, però sóc jove (14 anys) i com se sol dir: per algun lloc es comença.

Desitjo que sapiguen apreciar la voluntat que hi poso i... Doncs que espero que us agradin! =)

...Cada poema, un món...

Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D: Sóc una noia, encara que en alguns poemes pugui semblar que parlo com si fos un noi. Simplement, m'agrada posar-me en l'essència d'altres persones, no sempre pensar com una noia. Tampoc us penseu que sóc de l'altra banda del carrer! Més que res, és un aclariment.