Cercador


Llista categories

TEMPRANÇA NO VE DE TREMPAR

Un relat de: berguedana
Quan va treure el cap el Tabú per la vagina de la seva mare, el ginecòleg va mirar cap a l’altra banda i gairebé a les palpentes va poder comprovar que el nadó era sà, fort, poderós i ja tenia sacsons.
La seva mare, la Dictadura, va quedar ben descansada i gairebé ni se’l va mirar perquè anava despullat. De seguida el van cobrir, no fos que algú li pogués veure el sexe. El seu pare, de nom Opressor, no ho hauria permès.
El Tabú va créixer en aquell país des dels anys 50 del segle passat, governat per un depredador, el F.F., i va tenir un ambient molt adequat per a poder-se fer gran i ficar-se en tots els ambients. Va passejar per totes les escoles, universitats, carrers y quan el FF promulgava una llei sempre pensava en el Tabú per poder-la fer a la seva mida.
La gent del poble era esllanguida, no en tenien ni per menjar; en contrast, la Dictadura era grossa i rodona com el seu fill. Pertanyien a una família de bona posició.
Al poble se li havien donat unes normes per les quals no podien gaudir de res. Les noies no havien vist mai el sexe dels nois i els nois tan sols se’l podien haver imaginat quan les seves mirades anaven a parar al capdamunt de les cuixes d’aquelles donzelles tan espantades perquè no sabien res de la vida. La ignorància s’inflava cada vegada més i cada família tenia una tieta soltera com la del Tabú, la Temprança, que era vanagloriada pels capellans com a mostra de discreció, educació, sense haver dit una paraula més alta que l’altra, i sense haver gaudit mai de res.
El país era gris com la Temprança; tancat a pany i forrellat no fos que vingués gent forana que ensenyés alguna cosa que no li agradés ni al FF, ni a la Dictadura, ni a l’Opressor, que tot sovint esmolava ganivets i carregava armes amb cartutxos per a tenir a tothom ben atemorit.
I així la gent caminava amb por, sense diners, sense objectius, sense enveges, sense rancúnies, sense res... Perquè tots havien de semblar-se a la Temprança, l’antítesi del desig.

Comentaris

Afegir comentari
  • Enhorabona![Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 25-06-2018

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • L'antítesi del desig[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    Caram, m'ha agradat molt aquest relat! La definició final de temprança és el gran punt i final. Però les reflexions filosòfiques que has escrit toquen el voraviu. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Efectivament[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 12-02-2018

    Ben trobat, Berguedana, Temprança no ve de trempar sinó de tieta conca.

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

72 Relats

135 Comentaris

48087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Afegir a preferits
Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >