TEMPRANÇA NO VE DE TREMPAR

Un relat de: berguedana
Quan va treure el cap el Tabú per la vagina de la seva mare, el ginecòleg va mirar cap a l’altra banda i gairebé a les palpentes va poder comprovar que el nadó era sà, fort, poderós i ja tenia sacsons.
La seva mare, la Dictadura, va quedar ben descansada i gairebé ni se’l va mirar perquè anava despullat. De seguida el van cobrir, no fos que algú li pogués veure el sexe. El seu pare, de nom Opressor, no ho hauria permès.
El Tabú va créixer en aquell país des dels anys 50 del segle passat, governat per un depredador, el F.F., i va tenir un ambient molt adequat per a poder-se fer gran i ficar-se en tots els ambients. Va passejar per totes les escoles, universitats, carrers y quan el FF promulgava una llei sempre pensava en el Tabú per poder-la fer a la seva mida.
La gent del poble era esllanguida, no en tenien ni per menjar; en contrast, la Dictadura era grossa i rodona com el seu fill. Pertanyien a una família de bona posició.
Al poble se li havien donat unes normes per les quals no podien gaudir de res. Les noies no havien vist mai el sexe dels nois i els nois tan sols se’l podien haver imaginat quan les seves mirades anaven a parar al capdamunt de les cuixes d’aquelles donzelles tan espantades perquè no sabien res de la vida. La ignorància s’inflava cada vegada més i cada família tenia una tieta soltera com la del Tabú, la Temprança, que era vanagloriada pels capellans com a mostra de discreció, educació, sense haver dit una paraula més alta que l’altra, i sense haver gaudit mai de res.
El país era gris com la Temprança; tancat a pany i forrellat no fos que vingués gent forana que ensenyés alguna cosa que no li agradés ni al FF, ni a la Dictadura, ni a l’Opressor, que tot sovint esmolava ganivets i carregava armes amb cartutxos per a tenir a tothom ben atemorit.
I així la gent caminava amb por, sense diners, sense objectius, sense enveges, sense rancúnies, sense res... Perquè tots havien de semblar-se a la Temprança, l’antítesi del desig.

Comentaris

  • L'antítesi del desig[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    Caram, m'ha agradat molt aquest relat! La definició final de temprança és el gran punt i final. Però les reflexions filosòfiques que has escrit toquen el voraviu. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Efectivament[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 12-02-2018

    Ben trobat, Berguedana, Temprança no ve de trempar sinó de tieta conca.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

43 Relats

58 Comentaris

18781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.