temen, temen encara...

Poema a Lluís Companys
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Temien la teva llum
en la nit pútrida del seu poder.
No volien que eixissis
de la foscor, és ben cert.

Temien la teva ment.
Camps de gallarets onejaven
odes al President.

Temien llençar-te a la foguera,
sabien que cremaries eternament
sense fum
i encara series més llum
per a la teva terra.

No et van deixar defensar,
ni apropar,
temien que els tapessis
amb la teva ombra vermella.

Trets
travessaren el teu pit
i els seus fills amagaren
els casquets de bala,
avergonyits.

Monstres...

monstres de dos caps
faran guàrdia en el cementiri
dels seus llits.

Psst...
No els hi és còmode parlar
de tu...
Temen que es parli de crims!

La teva sang
respira sota la gespa de Montjüic!

Temen, temen encara...