Té els ulls blaus, com tu

Els teus pomes em deixen al·lucinada...!
Com domines la forma ( l'èstètica), la manera de dosificar el contingut en les diferents estrofes, com vas recuperant la idea central sense ser repetitiu, i com jugues amb la nostra intriga, sense desvelar la identitat de la segona persona.

Quan el llegia, pensava en una parella perduda, però té tot el sentit, és la mare aquell primer amor, qui tot ens ho dona i ens ensenya la bondat d’estimar sense rés a canvi.
I en el camí anem trobant els següents amors, la parella, els fills, els amics incondicionals,..
M’ ha agradat molt seguir el camí del teu poema, és delicat i dolç comunicar amb la mare aquest recorregut i sempre el record del seu primer amor...
Un petó Joan

Per mi és un color màgic. Sobretot quan veig un infant amb els ulls de color blau. És un color clar i trasparent.
M'agrada el que escrius:
"la lluna entristida
no picava l’ullet."
Sóc un enamorat de la Lluna i m'agrada que em piqui l'ullet.

Per mi és un color màgic. Sobretot quan veig un infant amb els ulls de color blau. És un color clar i trasparent.
M'agrada el que escrius:
"la lluna entristida
no picava l’ullet."
Sóc un enamorat de la Lluna i m'agrada que em piqui l'ullet.

M'agrada molt Joan. Un amor amb ulls blaus que marxa i un altre que arriba. Una és la mare i l'altre l'estimada. I com amb delicadesa sembla que li estiguis confessant a la mare que ha deixat de ser ella el centre del teu univers.

Petonassos
Marta

que visqui l’alegria,
que ens bressoli la memòria,
i ens endolci la història.
Avui sense silenci a la nit,
i amb gran memòria històrica.
Un somriure amb abraçada. Bonic poema!