sovint

Sovint penso a on aniré a parar amb aquest sentiment endinsat que no vol oblidar el que l oblit reclama…o la distància.
T'observo..., de lluny,
sense saber si te'n adones
Però ja en tinc prou.
La nit diuen que dorm però el pensament no cessa
La lluna sempre està desperta
I inspira ments que renuncien a l'oblit
Brillo amb una mirada encisadora de miro però no miro
Bé imagino que tots les fem últimament
Però la retina no renuncia a una breu imatge
Breu eterna