Petitots

Un relat de: Ona

Aleix i Biel,
Amb aquests peuets petitots amb ganes de corretejar per tot arreu, segurament fareu els passos més importants de la vostra vida. Amb el temps un s'adona que son els millors passos que es donen a la vida, els menuts i petits, descalços i innocents. Aquestes sabatilles d'anar per casa, esperi que us serveixin per estar calentons a l'hivern, però el més important és el que ja teniu...l'ànima plena d'escalfor dels vostres pares, la iaia Marisol, la iaia Patrícia, els avis, els tiets, la cosineta Iris i tots aquells que també gaudeixen cada dia dels vostres ulls clars i transparents plens de vida, que diuen molt més del que saben. Que els vostres pares interpreten i entenen i ho faran tota la vida perquè heu nascut i creixeu dia rere dia amb l'amor més gran i màgic que es pot concebre. Teniu una família que us estima i sempre us farà costat i mai us deixarà sols. Quan sigueu més grans podreu entendre moltes coses de la vida que ara tot just i amb ànsia voleu investigar. I voldreu caminar pel vostre camí de la vida. Camí que ja esteu construint i que construireu amb força i valentia. Ja per néixer vau ser forts i valents, com ho van ser aquests pares fantàstics que teniu i dels quals sempre us sentireu orgullosos d'ells. Veureu tot l'esforç que fan cada dia perquè de vosaltres s'escapi un somriure que tothom vol recollir. La veritat és que no sé molt bé com sou, si sou tremedos o sou quietons, si dormiu bé per les nits o feu anar de bòlid als pares i avis, si sou bons menjadors o us costa, però del que estic segura és que sou plens d'ànima i de somriures, de valors que els pares us ensenyaran. Valors que s'adheriran dins el vostre cor preparat per estimar i ser estimats, per respectar i feu-se respectar, per apreciar el que teniu i a ser valents i forts com també ho és un tiet vostre que conec força bé. Un tiet que us donarà tot l'amor que porta dins, perquè té un gran cor. Unes mans grans que faran que les vostres caigudes siguin menys doloroses. Que us ensenyarà a fer entremaliadures també. Però que per sobre de tot segur que es sent orgullós que vosaltres, Aleix i Biel, estigueu en aquest món. Com també ho estic jo. No em coneixeu, però espero que algun dia em pugueu conèixer una miqueta més i millor. Jo també, no obstant la distància, pensaré amb vosaltres com ho he fet des del dia que vau sortir tots dos de la panxulina de la mama. Plorareu i riureu, però això és en el que consisteix créixer, viure i sentir. I el sentir que és porta dins, aquell que no es sol ensenyar gaire però que els vostres ulls delataran que sou i sereu grans persones. Però mai us tiri enrera aquest sentir, només així aprendreu a viure, a sentir. No somieu la vostra vida, viviu el vostre somni. Segur que sereu molt feliços perquè és com aquell pastís que es prepara amb els millors ingredients que no tenen una recepta concreta ni temps de cocció, ingredients que ja teniu a les vostres manetes per convertiros en grans homes plens de sentiments purs i sans que creixeran amb vosaltres. No deixeu mai de bategar pel que penseu que realment val la pena. Perquè, a pesar de tot la vida és realment bonica. Només cal que escolteu dins vostre amb atenció i sabreu en cada moment el que us diu aquest vell veí tan sabí que portem tan dins.
Sé que és difícil d'entendre...us estima

Ona




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer