més que un fet insòlit, un fet indignant a l'Aeroport del Prat...Abús de la autoritat

27 de setembre del 2006


Més que un fet insòlit, un fet indignant a l'Aeroport del Prat... Abús de l'autoritat

Després de les coses que succeeixen en aeroports d'arreu del món aquest sens cap mena de dubte ha estat el més indignant de tota la meu vida. Per sort he viatjat per tot el món, crec que l'últim país que em resta per conèixer és Àfrica. País al qual molts qualifiquen com a "tercer mundista", cosa que jo poso en dubte, ja que com a catalana i espanyola m'he sentit jo i el meu pare en el nostre propi país. Mai en cap aeroport m'he sentit com avui. M'he criat en una escola nord-americana on convivíem quasi bé totes les cultures del món. Respecto i tolero totes les cultures del món per molt diverses que siguin, ja que és un aprenentatge que assolim en el nostre desenvolupament. Desenvolupament que mai té fi. Senzillament, em considero una persona d' aquest gran planeta amb ideologies marcades que em guien pel camí en que tots hem de conviure plegats i respectar-nos els uns als altres. Crec cegament en el respecte i l'educació per damunt de totes les coses. Ja que és un valor que ningú hauria d'abatre ni afusellar amb paraules incongruents, despectives i totalment fora de context i incertes. La meva intenció no és de cap manera generalitzar totes aquelles persones que duen uniforme verd en aquest cas, ja que respecti totalment l'autoritat. Ara bé, el mateix respecte que els tinc jo amb ells també espero rebre'l amb mi i els meus en aquest cas el meu pare, amb qui estava quan ha succeït l'incident. Com a ciutadana crec que tinc el dret, ja que afortunadament no vivim en dictadura, sinó amb democràcia, d' expressar el que sento i d'opinar amb respecte i educació. No perquè tinguem més estudis uns que altres, haguem tingut la sort de néixer i créixer en un determinat horitzó, o bé tinguem algun determinat càrrec. De cap de les maneres tolero ni accepto que s'aixafin els drets de les persones. Si a l'aeroport no estan coordinats de portes endins a la duana, crec que els ciutadans no en tenim cap culpa i menys quan es diuen mentides. Per la senzilla raó que tinc jo més educació que les persones que han enganyat en un informe de forma total i absolutament intolerable i han fet abús de l'autoritat senzillament per portar un uniforme de color verd de l'època aquella de la qual no vull ni pensar-hi, no esmentaré ni el nom, ni l'agent que ha formulat tal acusació tan desafortunada. Si que diré que n'eren tres i ens han fet sentir com autèntics delinqüents. Anant al fet... hem acompanyat amb un amic meu argentí per agafar el seu vol. Era el seu primer viatge, anava molt perdut i no sabia cap a on havia d'anar. Després d'estar aquí a Catalunya durant tres mesos el volíem despedir com es mereixia. Li hem indicat la duana i hem preguntat al Guardia si podíem passar un segon per despedi'l. Ens ha dit molt amablement que si, però evidentment sense travessar la duana. Hem agafat la safata mentre un Guardia civil anava dient el que havia de depositar en la capseta. Sempre amb la nostra àmplia experiència viatgera hem demanat de no dipositar la camera de fer fotos sense passar-la per la cinta i que ell mateix inspecciones la camera. De molt mala manera ens ha dit que allò havia de passar per la cinta si volia agafar el vol. No reproduiré les paraules perquè son veritablement malsonants. A pocs instants ell ha passat la duana i nosaltres ja amb passos cap enrera ens disposàvem a marxar del lloc. Doncs bé, ha vingut un altre Guardia civil i novament de molt males maneres a mi personalment m ha dit que havíem de marxar ja!ja!ja!i m'ha donat una empenta! Cosa que es legal però que trobo realment lamentable quan en cap moment ens estàvem resistint a res del que ens estava dient. Li hem ensenyat el Guardia de la porta que ens havia deixat passar, inclòs ell ha assentat amb el cap. "El meu gran error ha estat dir-li que siusplau em tractés amb educació" Ell cridava i continuava cridant, no escoltava. La veu del poder deu ser...El meu pare evidentment li ha tornat a repetir que el senyor de la porta ens havia permès passar uns segons. Però que semblava que fóssim delinqüents tal i com ens estaven tractant. Llavors de molt mala manera ens ha demanat els dos DNI' s (el meu i el del meu pare). I ha marxat cap a una habitació. Durant més de mitja hora ens han tingut arraconats dos Guardia civils més que s'han unit a ell. Realment lamentable!! No sé exactament el delit que hem comès. Seguidament, ens han cridat perquè entréssim a la sala on estaven...a mi m'han tornat el DNI, però en canvi al meu pare li han posat una denúncia que llegida deia que havíem alterat l'ordre públic. Jo encara em pregunto qui ha alterat l'ordre públic, tenint en compte que eren ells els que cridaven. També han afegit un seguit de paraules que el meu pare en cap moment havia pronunciat. Vaja que el "senyor" Guardia civil s'ha sentit insultat pel meu pare. En tot cas, he estat jo amb qui ells han tingut els problemes i qui possiblement he dit coses que haurien de considerar molt més greus (es clar si es pot considerar greu dir que estan perdent el temps amb aquest "papeleo" mentre creia que tenien coses més importants a fer com és vigilar). Que no pas el meu pare, qui només ha dit que ens sentíem que ens estaven tractant com a delinqüents. Em pregunto, perquè no m'han posat la denúncia a mi?? Evidentment els tres "senyors" Guardia civils no tenien pas gaire més edat que jo, així que imagino que amb tot el que han escrit seria més creïble que ho hagués dit el meu pare. Qui ha estat qui s'ha carregat tot el xàfec, quan l'únic que ha fet és fer-me el gran favor d'acompanyar a un amic meu a l'aeroport. Sóc estudiant de Psicologia, amb valors que sempre m'han inculcat els meus pares dels quals em sento molt orgullosa perquè tenen respecte, humilitat i saben tractar a la gent amb molta educació. No perden els papers. I jo em pregunto, això és el poder? Així ens mereixem els ciutadans que ens tractin? i ni tan sols pots demanar que et tractin amb la mateixa educació que tu els estàs tractant? Vull deixar molt clar que no generalitzo en cap àmbit però si estic molt indignada de com han tractat al meu pare, quan possiblement també podia ser el seu, aquests tres Guardia Civils que s'han volgut donar una importància realment penosa de la qual em sento veritablement avergonyida.
Només em resta dir que aquesta carta la faré arribar a tot a qui cregui convenient, amb els dos idiomes Català i Castellà!



Ona