Cercador
Sortiré de les cendres, trencaré
Un relat de: Els contes de la Meigales cadenes flonges de la impotència
m’alliberaré de la immobilitat freda
les cadenes de temps
que em lliguen
a la cadira
blava
d’obligació.
I, com Sísif condemnat
a empényer sempre la mateixa pedra,
tropesso i caic sovint
sempre amb la mateixa pedra.
Però trencaré el cercle,
sempre he de trencar el cercle
que m’empresona i em fa mal.
I sortiré al sol per adorar el pentacle
de la deessa primera
feminitat sagrada,
emparada i oculta
en els orígens de tot.
Sí, trencaré el cercle
que m’encadena
a la cadira del temps
immòbil i muda.
Comentaris
-
Instint d'alliberació[Ofensiu]Bonhomia | 13-05-2015 | Valoració: 10
D'instint femení, ens ofereixes un retrat d'Ulisses de Joyce pretenent canviar de lloc i rutina fora. És ric en paraules i precisió. És romàntic i desprèn força, abocant-se a la mitologia per trencar aquella pedra que arrosseguem per pur instint social i enganyós. M'ha agradat molt.
Sergi : ) -
Un poema trencador[Ofensiu]aurora marco arbonés | 09-05-2015 | Valoració: 10
Mostres l'anhel, tan comú en tots nosaltres, de trencar el cercle en el que vivim. En un poema magnífic, ens has transmès el desig que canviar tot allò que traspua obligació, convencionalismes, deures, i que no casa amb la nostra natural manera de ser. Tant de bo el teu desig es faci realitat.
-
Tots com Sísif a empenyer la pedra del destí[Ofensiu]unicorn_gris | 09-05-2015 | Valoració: 9
Sí.
Tots com Sísif, a empènyer la pedra que sempre ens costa un esforç adicional, sempre, per tal de no quedar-nos en la cadira blava de la impotència.
M'agrada el teu relat, és una poesia simpàtica que fa de bon llegir.
Espero que entre tots plegats poguem empènyer la roca de Sísif una mica més.
Salut, Els contes. -
Satèl·lit[Ofensiu]El Nou Rei del Rocanrol | 17-10-2014 | Valoració: 8
Pedres i cerles, jo de vegades m´he sentit un satèl·lit. Bonic i sincer poema, no t'havia llegit mai i m'ha agradat.
-
La feina i la cadira[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-08-2014 | Valoració: 10
M'ha agradat molt la representació de la feina en forma d'una. Has dibuixat amb ella un sentiment d'ofec laboral i potser personal, ofec sincer que comença a alliberar-se amb l'exercici de la poesia, l'art de la llibertat d'escriure pensaments. Posa'ls en pràctica! Una abraçada.
Aleix
cadira
Valoració mitja: 9.4
l´Autor
18 Relats
19 Comentaris
15033 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63