Sonet Paulista

Un relat de: Carles Rebassa

Tinc tanta set com un got d'Univers.
Quan he begut, planerament i forta,
sempre he sentit com una òliba morta
ressuscitava en la nit del meu vers.
Se'm fa tan avorrit parlar del vers
com a un fuster de com munta una porta,
però en el vers la rectitud va torta
car és més gran la set que l'Univers.

Sé que podrem desvetllar aquest gran dubte
i esperonar-nos, un dia, a la llum
d'un sensual, bell, torrental abrupte,
blau i lluent, sense verd de verdum.
Mentre, Arxiax, caldrà desfer les trenes
per noure el pany de les nostres cadenes.

Comentaris

  • Doncs....[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 24-11-2005

    per ser només un intent...
    ja me'l quedava, eh?!

    No sóc ningú per valorar, i no ho faig, però si que puc opinar...
    "Tinc tanta set com un got d'Univers."
    aquest vers...em diu tantes coses!!!!
    m'encanta... i si la set és més gran que l'Univers... beu-te el got, i ja trobarem un Déu mesquí i a poder ser no tan fill de puta perquè en faci un altre, i te'l puguis beure...
    Salut, i independència!!
    Revolucionem els versos,
    els teatres i els carrers!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com