Cercador
Somrís celeste
Un relat de: Perennant- Compartir:
Mostra un bell ambre melós
de blanenca exquisidesa
el món a la teva cambra.
El sol batut, eclipsat
aquest matí s’ha envaït
de pols interestel•lar.
En òrbita complaent
gravita la recordança
de la penetrant albada.
Tenaç, de la porta estant,
abraço la teva llum,
deixant d’atracció errant,
que propulsa les virtuts
del sideral trajecte.
Solca el teu firmament
el caos primum mobile
mentre jo m’assec a prop
arran on encara dorms
i just et manllevo el gust
de la còsmica rialla.
de blanenca exquisidesa
el món a la teva cambra.
El sol batut, eclipsat
aquest matí s’ha envaït
de pols interestel•lar.
En òrbita complaent
gravita la recordança
de la penetrant albada.
Tenaç, de la porta estant,
abraço la teva llum,
deixant d’atracció errant,
que propulsa les virtuts
del sideral trajecte.
Solca el teu firmament
el caos primum mobile
mentre jo m’assec a prop
arran on encara dorms
i just et manllevo el gust
de la còsmica rialla.
l´Autor
19 Relats
17 Comentaris
30455 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Si et sóc distantquan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.
Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...
Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.
perennant@gmail.com