A la Punta del Fangar

Un relat de: Perennant
S'eixuguen els roncs de la mar mig endolcida
amb la blana i sostinguda soledat del far silent.
L'enllaç de cossos que s'hi entrecreuen juguen
als àrids racons que arrebossen els nostres peus.

Ens engalona l'encís del paratge ocraci i tèrbol
un jove xatrac, quiet a la sorra, fent-se el distret.
Com ell volem albirar com és de senzilla la vida,
com de fàcil sembla; com ara, que es detura el temps.

Prenem les mans davant les onades delicades
i ens pentina els ulls el sentiment que ens enforteix.
Intuïm l'ocellet enlairar-se blanc de parafernàlies.

Lluïm als rostres el silenci endreçat per les nostres veus.
No cessen els rompents continus que es reiteren
per minvar els batecs d'un lloc idíl·lic d'amor immens.

Comentaris

  • Res com la natura...[Ofensiu]
    llegiresviure | 27-02-2017 | Valoració: 9

    per fer sortir els nostres sentiments a la superfície i deixar marques per sempre a dins nostre.

  • Amb gratitud...[Ofensiu]
    Perennant | 08-09-2016

    ... prenc nota de les vostres valoracions i dels agraïments -que amb prou humillitat declamo que no em mereixo- que m'afalaguen. Intentaré, però, retornar-vos-els amb millors relats.

    Salut!

  • Homenatge al moment[Ofensiu]
    aleshores | 07-09-2016

    Homenatge al moment etern, perquè perdura en la nostra memòria i que necessitem.
    Evoca el moment. Amb "pentinat d'ulls" i frases per l'estil i amb un esforç per la utilització completa del lèxic català.,... Malgrat que no sé trobar-hi la mètrica, els versos es fan llegir suaus. Serà potser per les fórmules com "Sostinguda Soledat del far Silent"? Posats a demanar i ja que sembla que hi ha fusta, seria molt demanar de trobar un ritme repetit que ajudi més en el que dius?
    Gràcies per les situacions que ens evoques.

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

17 Comentaris

29731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com