Nocturn passeig hivernal

Aclaparem el brum de la nit que s'obre freda
amb les nostres passes de xalesta tabola.
Rius amb l'atziaga cadència del meu deambular
quan simulo velles danses ballades sense traça.
Ens amenitza la fina remor del decurs de l’abrinat rierol
quan creuem el pont sota la paupèrrima claror del fanal
i ens abriga l’escalf d’una abraçada profusament sentida.
Ens distreu comptar els llums de múltiples colors
mentre la lluna juga a amagar-se de les nostres retines.
Anem de bracet, ens repliquen les serpentines llambordes
que repiquen en un espetec assidu al pas dels escassos vehicles.
La fredor es fa més intensa i besa calmosa els carrers.
Engrescats i amb salts jocunds enfilem el camí de casa.
Voldríem eterna l’activitat de l’Atlàntida als nostres ulls
i el seu daurat i altiu perfil irrompent, trencant l’albada.