Periple

Davant, ingent,
se’ns obre el mar.
Rere, ja a bord,
s’empetiteix el port
amb deix d’encant
d’estranya finesa.
Deixem el records
de velams esqueixats
d’antigues guerres
enfilant nusos enllà.

Traçarem audaços
bells horitzons
sense haver de fugir
de l’onatge tàcit
de núvols incerts.
S’ancorarà de cor
el valent prometatge
dels nostres dies.
Confortarem el rebuig
d’un temps d’ofec,
de fals guiatge.

Potser ens parlaran
la boira i la nit
però es fondrà
de grat amb els anys
el nostre pas mancomunat
com els murmuris persistents
dels ramuts niells
quan en atent silenci
les aigües els besen.