Cercador
Voldria...
Un relat de: Perennant- Compartir:
Voldria assaborir de la teva sal
la dolçor que em farciria totes les nits
i buidar-me per tu i omplir-te de mar
els ulls d’implacable serenor.
Som el gust que eixampla de saviesa
senders d’incommensurable delit
i descobreix petiteses incalculables
en instantànies fotografies en color.
Voldria resseguir aquestes paral•leles
que fugen i ens convergeixen
i llevar-te la incògnita viral
d’aquest sistema d’equacions en base virtual.
Som conjunts impúdicament equipotents
amb una única arrel lúdica que ens descodifica
d’interseccions de sinuosos tràfecs,
de comunicacions immutables sense final.
la dolçor que em farciria totes les nits
i buidar-me per tu i omplir-te de mar
els ulls d’implacable serenor.
Som el gust que eixampla de saviesa
senders d’incommensurable delit
i descobreix petiteses incalculables
en instantànies fotografies en color.
Voldria resseguir aquestes paral•leles
que fugen i ens convergeixen
i llevar-te la incògnita viral
d’aquest sistema d’equacions en base virtual.
Som conjunts impúdicament equipotents
amb una única arrel lúdica que ens descodifica
d’interseccions de sinuosos tràfecs,
de comunicacions immutables sense final.
l´Autor
19 Relats
17 Comentaris
30451 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Si et sóc distantquan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.
Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...
Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.
perennant@gmail.com