Cercador
Per un nou Sant Jordi
Un relat de: Perennant- Compartir:
Deturat al peu de la Rambla
-esclatat de senyera fins al pit-,
me’n ve un aire descarat que m’ha glatit.
Veig ablamades les roses,
a les parades, envejoses.
Quina en farà el més gran delit?
Torbades emmudiren
quan indefenses foren collides.
Quina atenyerà el teu estimat esperit afeblir?
Per cinc rals avui muden
i totes les cases perfumen.
Ja no tindran prou llum per abastir.
No envelleixen però es panseixen
i no s’adonen ni coneixen
que la millor flor no és en cap jardí.
Reflexions que per tu es nodreixen
quan és el cor qui raona per mi.
Pensaments que en faig sospirs.
-esclatat de senyera fins al pit-,
me’n ve un aire descarat que m’ha glatit.
Veig ablamades les roses,
a les parades, envejoses.
Quina en farà el més gran delit?
Torbades emmudiren
quan indefenses foren collides.
Quina atenyerà el teu estimat esperit afeblir?
Per cinc rals avui muden
i totes les cases perfumen.
Ja no tindran prou llum per abastir.
No envelleixen però es panseixen
i no s’adonen ni coneixen
que la millor flor no és en cap jardí.
Reflexions que per tu es nodreixen
quan és el cor qui raona per mi.
Pensaments que en faig sospirs.
l´Autor
19 Relats
17 Comentaris
30415 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Si et sóc distantquan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.
Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...
Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.
perennant@gmail.com