SOMNIS LÚCIDS

Despertant aquest mati en mig d’un mar de suor, he recordat fins el més mínim detall el somni sofert aquesta maleïda nit de novembre. M’ha estat fàcil de reviure’l de nou. Déu, quina cosa més horripilant i terrible he viscut !... Sense divagar més; el veí del meu replà, porta B, sense cap mena de contemplació; frenètica i violentament m’ha degollat. Dit d’altre manera m’ha tallat el coll en rodó, com qui talla l’ull d’una col. Ha estat quelcom horrorós, dolorós i sorollós... Encara sento la desconeguda sensació de viure uns instants amb el cap separat del meu cos.

Pero el mes insòlit és que al anar aquest mateix mati a prendre’m el cafè al bar d’en Rigol, m’he trobat la pel-roja, la formosa dona del veí, el mateix que m’arrancat el cap aquesta nit. Estava en una tauleta del racó prenent-se pàŀlida com un ciri el habitual tallat amb canyella.

-Filomena... que no et trobes bé?...

-Calla, calla... Si sabessis el que m’ha passat aquesta nit !...

-Que t’ha passat ?...

-He somiat que la teva dona m’ha clavat un enorme ganivet de cuina a la meva esquena!... Déu, ha estat horrorós !...

-Filomena... tu també? Creus que poden sospitar dels nostres somnis?

-No ho sé... Però, el que si sé, es que no podem continuar així...

-Però Filomena... son quasi tres anys que cada nit ens lliurem frenètica i viciosament en el més depravat món del sexe. Però sempre amb somnis. Somnis !..

-Sí, sí, el que tu diguis. Però el més insòlit i absurd és que en la realitat, en el dia a dia, exceptuant el món dels nostres somnis nocturns; mai, mai, collons!... ens hem pogut tocar ni un pel... ni una carícia...

-Filomena meva... i amb tantes ganes que en tenim, veritat?...

-Saps que et dic? Que cony!... Des de ara mateix tu i jo farem realitat d’una vegada els maleïts somnis. D’acord?...

-Doncs som-hi i que reventin tots plegats! Gaudirem d’una nova vida Filomena meva! El món és nostre!...