somia amb mi mentre et mir

He obert els ulls i t’he trobat adormit al meu costat com un àngel. Qui sap si en aquests moments estàs somiant amb mi mentre jo et mir dormint. Tal vegada has caigut del cel per venir-me a buscar i dur-me al paradís on tothom desitja arribar.

T’he mirat durant uns minuts, observant cada racó del teu rostre i respirant amb els teus batecs. El teu cos d’ adormit és tan bell que ni el millor artista podria plasmar la seva essència. La teva pell suau, els teus ulls clucs, els llavis carnosos però ara secs, els pòmuls rosats i els cabells despentinats i salvatges. M’agrades encara que sigui així, en un moment tan senzill com aquest que mostra la totalitat d’una persona.

I entre silencis trencats per la teva respiració he recordat la nit que hem passat sota uns llençols que ara fan olor a amor.

Després de prendre una copa a la terrassa, observant com els núvols tapaven la lluna, es va posar a ploure. Em vas suggerir que entréssim a dins perquè sinó ens mullaríem. Realment no m’importava fer-ho, però vam entrar i em vas oferir un lloc al sofà. Et vares asseure al meu costat i els nostres cossos semblaven desprendre espurnes de foc.

“Ets la persona més bonica que en la vida he vist”, em vas dir entre murmuris. Quan digueres aquelles paraules, ja no vaig saber qui era jo. El meu cos em demanava èxtasi. Les teves mans em van acaronar la cara i les boques es van fondre. Sentia la teva llengua jugant amb la meva, els llavis que volien menjar-se i un desig que s’estava complint.

Em vas dur a l’habitació. Després de d’escorcollar cada racó del nostre cos, vam fer l’amor mentre a fora la pluja banyava els carrers. I una cosa tan simple com entregar-se l’un a l’altre va provocar un sentiment tan gran que no es pot explicar amb paraules.

Ens vam adormir en un somni que viurà eternament.