transparent

Voldria fer-me transparent com l’aigua, com un núvol que dansa sobre el cel de matinada. Que la meva presència fos necessària, però transparent. Fer-me d’aigua i que cada cèl·lula del meu cos s’evaporés. No vull ser un sòlid, no vull ser fràgil, perquè els cops ens rompen, ens fan bocins. Voldria ser transparent perquè els teus dits quan em toquin no em recordin que hi ha un cor que batega per tu; que la pell ja no sentís calfreds, que el tacte d’un cos estimat no fes mal.

Si jo pogués ser aire...seria l’aire que respires, i em moriria dins teu, en una dolça i lenta mort. Si jo fos aire...seria el teu últim sospir. Jo no seria res, però ho seria tot per tu.