amor salat

Un relat de: universbrillant
Si te’n vas, recorda la posta de sol d’aquell diumenge a la platja, quan em retenies sobre teu, acaronant els meus cabells daurats que amb cada últim raig de sol, il•luminaven el teu rostre. No oblidis el tacte de la sorra ardent sota els nostres peus, i el gust dels llavis salats dins l’aigua clara. Recorda, quan siguis lluny, la meva veu arrimada a la teva orella dient-te que la distància esborrarà l’oblit. Aquells somriures perduts sota les estrelles, guardats dins cada racó del nostres cors. Si te’n vas, promet-me que tornaràs, que els meus llençols tornaran a fer l’olor de l’home de la meva vida...

No em deixis sense tenir present que t’estimo. No ho facis, t’ho demano per favor. Les paraules em surten no tan fàcilment com les llàgrimes. Tal vegada t’escrigui cartes que mai enviaré, o les esqueixaré després de llegir-les tants cops. Si te’n vas, duguem amb tu, on sigui, jo et seguiré fins la fi del món. Qué bonic l’amor, això diuen. No t'oblidis de tornar, saps que aquí em trobaràs...

Si te’n vas, m’agradaria haver-te pogut explicar tot el que no podré dir. Si aquell dia hagués dit que t’estimava, que les nits que passàrem no foren res més que un joc, no haguessis partit deixant enrere l’amor de la teva vida. Sento escriure per algú que ja ha marxat sense saber que l’estimo, que l’espero...

Comentaris

  • Passió tímida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-08-2014 | Valoració: 10

    Caram i per què no li vas dir que l'estimaves? Estic llegint una novel·lassa de Thomas Hardy, escriptor anglès del segle dinou i tot això de no ser sincer del tot és comprensible en aquella època; però ara, caram, digues-li que l'estimes! Crec que ha de ser compartit pel que expliques. Si més no, he gaudit molt amb aquesta naturalitat i aquesta prosa poètica tan salada. Ah, si no li vols escriure a ell, fes-ho aquí, a Relats; nosaltres hi sortirem guanyant. Una abraçada.

    Aleix