Solitud

Un relat de: M.Salles

Miro per la finestra.
La mirada fixa a l'infinit.

Miro sense veure-hi...

Observo la solitud,
que m'entra per tot els porus,
que inunda la meva ànima.

Tan sols m'acompanyen
la fredor d'un calfred
i les llagrimes que llisquen coll avall.


Comentaris

  • Canvia de finestra[Ofensiu]
    llacuna | 02-08-2008 | Valoració: 9

    Així podràs veure els raigs de sol

  • Penso que la solitud[Ofensiu]
    opuscle | 28-06-2008

    malgrat tota la càrrega negativa que comporta, és absolutament necessària pel creixement interior de les persones. Aprendre a estar sol amb un mateix és una experiència dura.
    El teu poema copsa aquest sentiment que a uns i a altres ens atrapa tard o d'hora.

l´Autor

Foto de perfil de M.Salles

M.Salles

76 Relats

253 Comentaris

70425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Ni vocació, no tinc.
Tan sols el plaer d'escriure quan l'atzar
em dibuixa al cervell mots encadenats.
Per explicar sentiments.
Pors, temors i patiments.
O bé, el plaer i l'alegria.

Fragments de vida
retratats amb paraules.



Col·laboro en un blog compartit:
Riell Bulevard