Sola..

... que t'han fet mal i ara odies a aquella persona i tens por de que et facin més mal i ho vols fer tot sola... Està bé voler estar sola i fer-ho tot tu sola... però tothom necessita algú que l'estimi. I potser estaràs mesos o qui saps any pensant que estar sola és el millor. Però hi haurà un moment en que et sentiràs massa sola...
T'ho dic per experiència propia... jo em vaig distanciar de tothom em vaig atncar en mi mateixa i després me av costar molt no sentir-me sola...

M'agrada com escrius, et seguiré llegint!
Petons
P@UL@

Em sento identificat amb aquesta situació i trobo que ho redactes amb molt d'encert. M'encanta la contundència del SOLA.

ens fa vomitar milers de paraules, el dolor ens fa vessar milions de llàgrimes...
en la solitud ens donem compte del que teníem i ara no tenim... però no cal desesperar, són etapes passades que hom ha viscut...
l'important és seguir amb mirada esperançadora vers un nou futur ple de sorpreses interessants...
noia, quina força que tens quan explotes! ja ja ja
goso trencar aquesta soledat i enviar-te un petó i una abraçada d'amic!!!
gràcies pels teus comentaris, abundants, carinyosos i especials!!!

Mmmm... com dir-ho... no voldria ser el teu enemic , jajajajaj aquest escrit dona la sensacio de força de autonomia pero es nota que t'han fet mal, molt de mal i no ho has oblidat pero que tot aixo no t'enfonses.
No se si esta escrit per reafirmarte en els teus principis o es facet... com no et conec no ho se... pero que sents rabia, odi, podria ser una canço de Eskorbuto jajajajjaj.
wenu nana que esta molt bé

Salud & Anarkia

Soc l'autora del relat..i.. amb aquest relat no li retrec res a en jordi! ni molt menys...ell ha protagonitzat el meu rpiemr amor si en vosl dir així..i..l'epoca més feliç de la meva vida...perque...era tot motl senzill i simple...i amb aixo no vull ni fer-li mal ni deixar-li de fer...sols..dir..que..aquest relat..està fet en un moment de confusió..i..que es la aprt..."més foska" com diu ell...de mi mateixa...NOMÉS DEMANAR-LI EPRDÓ A ELL SI LLEGEIX AIXÒ..I.QUE SAPIGA QUE NO NOMÉS AQUEST SI NO TOTS ELS RELATS..BONS I DOLENTS...SON EPR ELL..PERQUE ES UNA DE ELS MEVES GRANS FONTS D'INSPIRACIÓ...Ho sento..només puc dir això..

m'agrada però... les ultimes paraules: a en J.B. em sobre
Em sembla que no has fet lo correcte en la teva situació.
Perdona però no crec que sigui bo això, perquè com a amiga teva i d'ell q sok, no es mareix això, per mlmal k te fes...
un ptoo

M'agrada molt. És, com diu la Llibre, tota una declaració de principis i autosuficiència increible.

Tanmateix, si m'ho permets, em sembla entreveure alguna resta de dolor entre les paraules. És evident que un escrit així surt del ressentiment, de la ràbia.

Això és el millor. Superar la fase dolor i adonar-te que SOLA pots fer les mateixes coses i a vegades fins i tot millor.

Molt bonic el teu agraiment a l'atzar. De debó, és tot un orgull.

Una abraçada, a tu SOLA.

Salz.

Caram!

Tota una declaració de principis!

L'has feta tu SOLA? (ei! que és broma!)

Bestieses a banda: m'ha agradat. És un relat que desprén contundència i decisió... dos elements, dues actituds que sovint cal tenir ben preparades per enfrontar-te al dia a dia. I qui diu el dia a dia, diu les relacions, els sentiments, l'amor...

Fins la propera,

LLIBRE