Dolç Déu Terrenal.

Un relat de: Orgull_de_classe

Dolça nostàlgia
petita màgia
que fa que gairebé
et pugui acariciar

Dolços somnis
guitarres perdudes
melodies absurdes
i diàlegs palpitants.

Quan no em cal veure't
ni tocar-te
per saber que et tinc al costat
cuidant-me, mirant-me

Sense deixar-me de somriure
escoltant-me amb misteri
Sense veure't el rostre
saber si rius o plores

Arpegis inacabats
purpurina roja
que omple el meu cel
d'estels rebels i llibertats.

Mars i edificis
terrats inacabats
somnis regals i promeses
llunes i planetes finalitzats

Petit món lliure
gran cel en llibertat
purpurina i màgia roja
dolç deu terrenal

Guitarres trencades
i diàlegs palpitants
melodies desgastades
amb tu, al meu costat

Comentaris

  • Un cant a la llibertat![Ofensiu]
    Arbequina | 03-10-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el poema.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de Orgull_de_classe

Orgull_de_classe

95 Relats

197 Comentaris

92098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.
(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)

titeretea@hotmail.com (mail)