Diumenges d'estiu

Un relat de: Orgull_de_classe

Ara que el vent fred
m'acarona la cara
no em deixa recordar
l'últim cop que al mirar el cel
i hi vaig veure estels dibuixant
uns llavis tant perfectes
com els que guardava
en fines diapositives
dins la meva ment.

Uns llavis perfectes.
bàsicament ordenats
saliva la justa
carícies i projectes
la boca plena de somnis
i anhel de llibertat.

Eren els diumenges d'estiu
quan et podia acariciar.
Semblava el món sencer
el que amb pany dins la boca
em solíes amagar.

Ara que el vent fred
m'acarona la cara
no em deixa recordar
aquells diumenges d'estiu
plens de sucre, granitzats
trens sortides mirades cultes
cops de porta i cartes al calaix.

Comentaris

  • M'ha descuidat![Ofensiu]
    Arbequina | 29-08-2006

    Et pretenia posar un deu. Per mi, comentar ja és posar la millor nota. Però quan algun relat o poema m'impresionen poso, de més a més, un deu.
    I aquest m'ha colpit.

    Una abraçada. Adéu.

    Arbequina.

  • Caram![Ofensiu]
    Arbequina | 29-08-2006

    Aquest és un altre poema d'una bellesa visual i sintetitzada que m'ha colpit.
    M'encanta quan comprimeixes un munt d'idees i sentiments en una paraula densa.
    M'ha encisat llegir el poema dels diumenges d'estiu.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

  • Quina sort que té[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-07-2006 | Valoració: 10

    No sé a qui va dedicada aquesta poesia, però té molta sort. El fred et pot fer trobar a faltar quelcom, i si ho vols, a vegades es recupera. Però no oblidis que jo segueixo sent el teu amic i que et porto a l'ànima.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Orgull_de_classe

Orgull_de_classe

95 Relats

197 Comentaris

78725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.
(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)

titeretea@hotmail.com (mail)