Cercador
Meu cel.
Un relat de: Orgull_de_classe- Compartir:
Gairebé tant fragils com els moments que estic sola
fragil quan no hi ets fragil s'em menjen les hores
Fruit de rabia incontrolada tu em consoles
tu em parles em protegeixes i m'esguardes
i em menjes a pessigolles
Un altre vida on tothom desapareix
si tu m'abraçes marrauleixo
no me'scapo, no crido
no ploro no em queixo.
on tothom desapareix
si tu m'abraçes marrauleixo
em sagrestes, no em resisteixo
no ploro no em queixo.
Fugim fragils del temps
mullem de mar els nostres somnis, escapem
avans que s'ens menjin, en trepitjin
ens obliguin a estimar...
fugim on tothom desapareix
on tot és fum i s'esvaeix.
On no notem el pas del temps
Comentaris
-
en un troç de món... el nostre lloc![Ofensiu]Noia de vidre | 06-12-2006 | Valoració: 10
Buscant allò que a cops es torna fum entre les nostres mans, un boci de cel. Pintat amb color càlids...
M'ha encantat!!
petonets de vidre -
Realitat... per què?[Ofensiu]Bonhomia | 06-12-2006 | Valoració: 10
Bona manera de desaparèixer. Però és veritat: per què viure en la realitat, si aquesta ens vol manar, si ens vol portar on no volem o si ens vol confondre amb coses que essent nosaltres mateixos ja tenim clares?
-
molt maco!![Ofensiu]Reguitzellera | 17-11-2006 | Valoració: 9
"mullem de mar els nostres somnis". També m'agrada molt el final... A mi també m'agradaria trobar el meu trocet de cel...
Espero que avui estiguis millor que ahir noia, jo et puc assegurar que et continuaré llegint perquè m'agrada com escrius!! Espero que tu fagis el mateix!! Un petó.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
95 Relats
197 Comentaris
92034 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)
titeretea@hotmail.com (mail)