Sóc poeta

Allí on jo sóc castelló d´altiplans
Allí on es troba l´única Saviesa
Allí on les paraules són com rosa encesa
Allí sóc jo, forjador d´ amors sants.

On viu la llebre que al caçador escapa
On viu la fura, la guilla, i un somriure
On viu aquell que mai no sabrà viure
Allí visc jo , caçador dels amants.

Si no tens lloc on dir que tu pots ésser
Si en un moment tu caus en el no-ésser
Si no et sents viu ni et trobes en pau
Allà vindré perquè trobis ton cau

I sóc poeta i ballo en cada llosa
I a vegades me´n ric de tot lo tosc,
Però també és cert que poca cosa
Em fa plorar sigui a platge o a bosc.

Quan ja ningú no pot dir ni reviure
Quan ja no queda ni la joia ni el riure
Quan tot és lluny i greu en el congost,
Llavors sóc jo qui de dia es fa fosc.