Cercador

Llista categories

Silencis

Un relat de: Ullets

Entre amanides i pollastres,
Vaig poder escoltar,
El terrible so del timbre,
Que hem venia a anunciar
Que les coses començaven a canviar.

Recordo que et vaig agafar la ma,
Tremolosa, poc ferma, que suava...
I et vaig conduir fins el lloc,
On tantes nits vàrem passar,
Abraçats sense plorar.

Es complicat trencar el gel,
Quan el que vols dir t'esmicola l'anima,
Començar pel començament,
Sempre es bo,
I explicar totes les pors,
Al cap i a la fi,
Allibera l'ànima.

Un càncer, una psicòloga i una presó d'emocions,
Un t'estimo... quedat a prop meu,
Un et necessito, quedat, abraça'm com ho has fet sempre
Ara que el joc comença a ser difícil no fugis, siusplau.

Un silenci, un etern silenci,
4 mirades, dos de por, i dos de pena....
cap paraula reconfortant,
mes silencis,
ombres, passat, present, amor, amistat...
silenci i adéu.

Marxes, surts per la porta
Per la que mai mes tornaràs a entrar
I hem deixes, sola,
Com mai m'havia sentit
Amb els meus mals de caps,
Amb l'ànima esmicolada

4 dies i tornes... piques a la porta
com si no hagués passat res
com si el temps de silenci
no hagués servit per res mes
que per suavitzar les nostres converses.

T'adones que ara sóc jo qui no vol explicacions
Hem dius que no pots saber que sent algú com jo
Que no ha viscut un càncer,
Que no ha necessitat una psicòloga per aprendre a viure així,
I finalment... hem deies,
perdona'm per haver-te fet creure
que t'estimava
no t'estimo.

Silencis, i mes silencis,
Maleïts siguin!
Ara hem toca aprendre a viure
Sense tu, 15 anys amb tu,
I ara de cop, haig de saber que vol dir
Viure sense tu...

Una depressió, atacs de pànic, fòbies
M'ha passat de tot aquest temps
Coses impensables,
Que penso que totes venen del mateix

No vull que m'estimis a la teva manera
Vull que m'estimis sense condicions
I com diria el capellà del meu poble...
Quan dos nuvis es casen,
En totes les adversitats de la vida,
Com en aquells moments d'alegria.

Ara passa el temps,
I encara quan passo a prop teu
Tinc la necessitat de mirar-te els ulls
Per saber com esta la teva ment

He crescut, he après i ho he entès,
tu no ets meu,
però també he entès que,
mai ningú serà meu.

Creixeré, aprendre, estaré atenta,
Desperta, viva, respiraré fons,
Estimaré, respectaré i faré tot allò
Que farà de la meva vida,
Una cosa millor

Comentaris

Afegir comentari

Sincera i personalment:[Ofensiu]
kispar fidu | 26-01-2006 | Valoració: 10
aquest m'encanta.

Perquè rere seu, tot i els durs cops, s'hi amaga una creixença "personal" bèstial. Perquè s'entreveu un pas endavant per seguir lluitant amb força. Perquè s'hi pot veure uns grans ànims per seguir endavant, que sovint, després de situacions que et desmonten els esquemes, costa molt aconseguir.

Penso que en aquests moments els Silencis fan mal, massa mal. Que l'únic que no desitges és que se't queden mirant sense res a dir. Que el que necessites i esperes, és una abraçada, un "compte amb mi", un "estic al teu costat", un "faré tot el que pugui", o simplement alguna frase que et faci veure el seu punt de vista i una opinió...

mmmm, també, en veritat, des de fa molt poc, sé un dels possibles motius per la seva reacció (tot i que penso que no el justifiquen...). Fa un temps (poc...) que ho sé... i no volia ser jo qui t'ho digués... i de fet, no m'agradaria... però també penso que "ho hauries" de saber...
Està clar que no t'ho diré per aquí... però fes-m'hi pensar un dia, i ja t'ho diré... perquè, sincerament, penso que si ningú ho fa... doncs em sento "malament" al saber que no ho saps...

p.d: recorda-m'ho...

dufi
[Ofensiu]
pseudo | 09-01-2005 | Valoració: 10
M'ha encantat!

sobre aquest trocet:

"He crescut, he après i ho he entès,
tu no ets meu,
però també he entès que,
mai ningú serà meu"

El trobo molt dur... i jo encara no em crec la part del final... Poder és que encara no he crescut prou -_-'
Els silencis...[Ofensiu]
Llibre | 31-12-2004
molt sovint són dolorosos. Sobre aquest poema, assaig, o com estigui catalogat, no puc més que felicitar-te. Més enllà de les possibles qualitats literàries que pugui tenir, el que impacta és una història crua, narrada amb un despullament sincer que impacta en l'ànima de qui el llegeix.

Però per damunt de tot, el que em queda és el seu final. La necessitat d'aixecar el cap malgrat les adversitats, malgrat els desencisos, malgrat els patiments. El que em queda més present és la darrere estrofa:

""Creixeré, aprendre, estaré atenta,
Desperta, viva, respiraré fons,
Estimaré, respectaré i faré tot allò
Que farà de la meva vida,
Una cosa millor ""

Créixer, aprendre, estar atenta, desperta, viva... estimar! Aquesta és la manera de tirar endavant.

Doncs això: endavant!

LLIBRE
El moment i el després[Ofensiu]
Vicenç Ambrós i Besa | 26-12-2004 | Valoració: 10
Un poema antidepressiu, que et mostra clarament, des d'una experiència, que cal saber plantar cara a les adversitats.
Aquesta és la única fortalesa que compta; la fortalesa de la resistència. Aquella fortalesa que no s'està d'assaborir, quan arriben, els petits moments de dolçor que ens pot brindar la vida.
Molt ben recreats aquests silencis que diuen tant.

Una abraçada i mil gràcies pels teus comentaris, Ullets!

Vicenç
HAS OBERT ELS ULLETS[Ofensiu]
Capdelin | 23-12-2004 | Valoració: 9
a la fi... i, malgrat tot... encara et veig prou forta com per... SOBREVIURE!!! i més endavant... quan els temps esborri petjades fermes d´amors passats... segurament, VIURE!!!!
Si t´alliberessis de la RIMA... encara et quedaria millor...
Felicitats... tens molt sentiment...
BON NADAL!!!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

62364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Afegir a preferits

Biografia:

La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >