Si algú m'hagués avisat...

Has estat capaç de sintetitzar aquesta sensació que tots hem tingut alguna vegada.
Si ho hagués sabut? Però, talment potser ens haguèssim perdut l'oportunitat de saber el que és equivocar-se. Fins i tot d'aquest regust amarg i d'aquestes punxades de dolor, hem anat creixent.
Has dit tot allò que tots volem dir, breument, de tot cor i amb les paraules exactes.
En aquest retorn que has fet, sembles haver après tantes coses.
Vet a saber on has estat i quina força t'ha inspirat, per poder-nos donar aquestes lliçons d'humanitat i maduresa.

Crec en tu Laura, ja ho saps!

... trista frase que fa tremolar... Tens raó, Si algú fos capaç d'avisar-nos del que pot passar... Si algú pogués dir-nos quines seran les conseqüències... Si ens ho poguèssin dir, res seria igual, perquè no viuríem el moment, no podríem gaudir d'un Carpe diem, que tot i que de vegades es fa odiós, d'altres ens fa somriure.

He plorat i cantat pels teus ulls. He besat llàgrimes esperant el teu amor, la teva abraçada, però el demà mai ha arribat, mai m'has abraçat, i ara estic aquí sense els teus ulls...

La vida sempre té altres portes disposades a obrir-se quan sembla que totes s'han tancat... (Jo porto un any de "monotonia" pel que fa als sentiments, pensant que mai podria desfer-me del seu record, i aquest estiu ho he aconseguit, he descobert uns altres ulls, i sembla que l'esperança que s'anava apagant torna a néixer...)!

No et deixis vèncer! Hi ha moltes mirades amagades!

Que vagi bé!
Gemm@

i me n'alegro! i molt!
breu però intens, un relat preciós...
l'he llegit diverses vegades i a cada volta una nova idea, un nou missatge...

si algú ens avisés del que passaria l'endemà crec que no viuríem intensament cada instant efímer de plaer ni tampoc cap somni impossible que anhelem fer realitat.

no sóc mestre en lletres però com a lector intueixo en tu molt talent per arribar a ser el que desitges.
en poques paraules, m'has desvetllat l'ànima i has obert en mi una petita caixa de pandora...


si algú m'hagués avisat que escrivies aquí i així, t'hauria llegit abans. GRÀCIES i benvinguda de nou després d'aquest parèntesis que dius haver-te pres.

no paris!