Shanbhala

Un relat de: josepsalatermens
Segons el venerable Dalai Lama, aquesta mítica vall existeix, és real, però no està ubicada en un lloc geogràfic concret, està al llindar entre el món físic i el món espiritual. Aquestes valls (beyul) estan segellades amb barreres mentals molt subtils, per arribar-hi cal haver fet prou mèrits, haver assolit la màxima fita kàrmica.

Shambhala és un lloc on puc practicar lliurament el silenci, on puc trobar a persones com jo, on hi ha un ambient de pau i amor. Un lloc per a compartir, per ser, per sentir-me, on poder aprofundir en tot.
És un lloc on no ens dediquem a jutjar-nos, a qualificar-nos i, si no som prou capaços de comprendre’ns, almenys respectar-nos i acceptar-nos.
Un lloc on la solitud també es comparteix, on podem transmetre un somriure, una tassa de te i podem abraçar-nos, besar-nos sense que calgui demanar permís.
Un lloc on un desconegut, només pel fet de trobar-nos, ja esdevé un germà.
Un lloc on no cal saber quin és el nostre origen, la nostra llengua, la nostra professió, simplement assimilar la sensació que ens produeix l’ésser que tenim davant nostre.
La malaltia es viu com una ensenyança, però sense dolor, també existeix la mort, però no s’experimenta com un trist allunyament definitiu, sinó amb la il•lusió d’entrar en un gran misteri que ens serà revelat quan acluquem els ulls.
Un lloc on fis i tot les pedres són vives i ens agraeixen quan hi passem el palmell de la mà.
Un lloc on sempre h ha un gató que es refrega amb les nostres cames i que li agrada de dormir a la nostra falda.
Un lloc on qualsevol ribera d’un diu d’aigües manses, hi ha assegut un savi ancià disposat a donar-nos bons consells.
Un lloc on el ventijol ens duu aquells sons que creiem oblidats, però que enyorem tant.
Un lloc que quan inspirem ens entre pel narius tot el flaire de l’univers, el perfum de totes les roselles, la humitat de tots els arbres que són a l’obaga, la salabror del mar, l’olor àcida de les taronges quan s’obren pel mig amb els dits. I quan exhalem, ens surt pel mateixos narius un suau buf que s’escampa i es rebut amb aplaudiments i rialles per tots els éssers.
És un lloc on la sinceritat és de color blau cel, on la compassió és del color de la terra, on l’extrema sensibilitat és de color verd clar i el riure...el riure és de color grog llampant!!!
Un lloc on els malalts en contes d’estar tancats a una habitació d’hospital, s’estan ajaguts sobre una màrfega dins un pati generós i estudien, amb molta concentració, quines són les figures que representen el núvols.
Un lloc on tots sabem tocar un instrument de música, i el fem servir quan no trobem les paraules més adients, aleshores els sons musicals ens permeten explicar-nos amb més precisió. A vegades ens reuneix un director d’orquestra, que és un cuiner, amb un davantal tot tacat i un barret com un xampinyó, i ens dirigeix emprant un cullerot fet de fusta de boix, que és la més dura.
Un lloc on la canalla per aprendre les lliçons, s’emparren a les branques d’una olivera.
Un lloc on a tots ens agrada d’escombrar i rentar els plats i el fregall és un estri molt valuós i força estimat.
Un lloc on...







.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

50985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.