Queixa d'un ciutadà angoixat

Sra Alcaldessa,

El dia cinc d’abril a les 7 de la tarda, vaig tenir ocasió de veure una pel•lícula al programa “Visca el cine” de la nostra televisió local. Després d’una jornada esgotadora, amb els nervis desfets, em calia restaurar el meu destrossat estat d’ànim i vaig pensar que una bona manera seria relaxar-me davant el televisor i precisament aquella tarda projectaven “els eixerits de Sant Fruitós del Berguedà”.
L’argument del film tots el coneixem: uns nens fan campana de l’escola i per entretenir-se es dediquen a assassinar de la manera més cruel i imaginaria possible a tots els boletaires que est troben sols pels boscos més pròxims al poble. Pensin que se m’han passat les ganes de tornar a buscar bolets de per vida. La sang arribava a esquitxar el meu sofà de color fúcsia. Vaig necessitar rebre assistència psiquiàtrica urgent per tal de remuntar i encara arrossego les seqüeles d’aquella tarda. Això ha esperonat el meu més noble sentit de la responsabilitat i vull protegir els esperits delicats de tots els televidents. Ja que, a més de patir les mateixes sensacions que jo, ells poden haver rebut altres deplorables repercussions que es poden exterioritzar de maneres diferents, fins i tot oposades, que exposo a continuació.
En alguns individus es pot desvetllar un instint agressiu que només pul•lula en el subconscient i aleshores poden atacar els honrats comerciants que despatxen rovellons a les seves endreçades botigues.
En altres casos es pot crear un estat d’ànim força especial que obliga a qui el sofreix a recollir-se, la resta dels seus dies, en la cambra de bany de casa seva per no haver de veure cap mena d’ésser viu, ni vegetal ni animal (incloses les persones).
I ara explicaré uns fets reals que són exemples del que està succeint.
No ha sigut un fet casual que tres mestresses de casa del meu carrer ja duguin dos dies seguits sense gosar de sortir del domicili per temor a creuar-se amb la canalla de veïnat.
Quatre restauradors de força prestigi ja han pres decisions dràstiques. Pensin que ha suprimit tota mena d’acompanyaments fets amb bolets en qualsevol del seus guisats i això sí que és del tot intolerable: no es pot concebre menjar vedella al forn sense la seva corresponent guarnició de llenegues.
Dos membres del cos policial perseguien un delinqüent pels carrers de la vila i en el moment que aquest surt de la zona urbana i traspassa el llindar d’un bosc proper, els dos agents no s’hi ha vist amb cor de continuar la persecució. S’han fet el senyal de la creu i han girat cua, cagats de por. És un fet vergonyós, però del tot comprensible i, en certa manera, justificable.
És força evident com està afectant a tota la població l’emissió d’imatges tan violentes per televisió i és fàcil de deduir que en un futur, no gaire llunyà, la societat esdevindrà un quelcom totalment diferent del que és ara, s’alterarà el nostre comportament més racional. Llavors desapareixerà l’ordre de que ara tots gaudim, i es donarà pas a l’anarquia, el pillatge, la insensibilitat envers els més febles i l’extinció de la bona gastronomia boletaire. Aquests són alguns dels efectes més lamentables que sofrirem.
Prego a les autoritats competents que reflexionin i prenguin mesures per tallar arran aquest principi de destruccuó que s’està introduint a les nostres cases.
ueixa