Jorba, des del semi-confinament

Un relat de: josepsalatermens
Avui el dia s’ha llevat ennuvolat i per la finestra entra una dolça frescor, la rebo en samarreta de màniga curta i pantalons de pijama, escoltant una trista peça de piano.
Estic sol en aquesta casa, no hi ha ningú amb qui fer l’amor, amb qui rondinar, a qui poguí sentir el so dels seus moviments, però una munió d’ocells, indiferents a mi, xisclen i es persegueixen pel cel, desconec quina és la lògica d’aquesta dinàmica, cerquen l’aparellament? Només estan jugant? Potser no saben estar-se quiets, simplement, i els cal moure’s.
Si bé no hi ha ningú més en aquesta vella casa de poble, em sento acompanyat per tot l’univers, per tot els éssers, , hi ha dies que m’arriba la mala olor dels fems quan tots els pagesos es posen d’acord per nodrir els terrenys de cultiu, però aquesta pudor tampoc em molesta gaire.
Ara mateix, mentre m’estic prenent un cafè fluix, però llarguíssim, penso en quina trio de les tres opcions a fer: Practicar el silenci, meditació en diuen, masturbar-me fent ús de bons records o posar-me a llegir unes paraules que siguin senzilles, però que m’arribin al fons de l’ànima.
Després d’haver complit amb la tria em ve de gust passejar a la vora de les aigües de la riera de Rubió, ho faré plàcidament, aprofundint en la lentitud, entretenint-me en cada fulla que se m’ofereixi per ser observada, prefereixo mirar així que contemplar el paisatge a l’engròs.
En cada forma de la fulla, fins i tot el detall d’haver estat mossegada per una cuca és fàcil de veure la connexió amb la rotació dels astres, amb l’estructura dels àtoms...
Hi ha qui veu darrere de tot açò la mà creadora d’un taumaturg, ara mateix vull pensar que tot existeix per si mateix, ja n’estic tip de cabòries especulatives.
Observant la fulla que sobresurt de les demès ja em sento prou satisfet i deso el meu escàs intel•lecte per quan l’hagi de menester a la feina.
Si estigués acompanyat ara estaríem discutint de qui a d’escombrar o rentar els plats, on podem anar avui, a qui cal anar a veure. Jo em deixaria dur, per a mi és el més còmode i després per dins maleiria la meva mala sort de ser tan submís.
Se’m va dir, una companya de treball que està separada, no podria ser d’altra manera, que quan vius en parella s’ha de renunciar a una part de tu mateix i si tens fills, aleshores has de renunciar gairebé a tot, però els solitaris lliberts també ens dediquem a plànyer-nos per la nostra situació de no poder compartir res de que tenim o pensem, vaja, que estiguem com estiguem mai estem prou contents.
Val més que ja plegui d’escriure i prengui la decisió d’escollir entre les tres opcions ja esmentades.
Que tingueu un bon dia si us acabeu de llevar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

108 Relats

27 Comentaris

41252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.