Reflexions dins la piscina

Un relat de: josepsalatermens
Entro al recinte esportiu de “les comes”, trec el meu carnet i me’l recull la dona del darrere del vidres, la que de seguida s’enganxa a iniciar qualsevol conversa, i m’adreço als vestidors. Després de la dutxada obligatòria ja puc passar a la piscina pròpiament dita.
Ja sento els crits dels instructors –que en són de pesats- per motivar els nedadors disposats a pagar una quota per ser arriats. El socorrista calb amb bermudes sempre petant-la amb algú o alguna que fa veure que ve a fer esport però el que de debò vol és explicar les seves històries.
Estic de sort, hi ha un carrer buit i m’hi fico de peus, poquet a poquet, perquè sóc molt sensible i una mica figaflor i quan l’aigua ja em mulla els collons, aleshores se m’arronsa tot.
I començo a nedar, primer faig dues piscines a braça i després ja em passo tot el temps fent crol. Nedo lentament, sense competir amb ningú, ni amb mi mateix, vaig fent i penso, penso...
Tinc un amic que ha ingressat a l’hospital per morir, tenim la mateixa edat, amb aquest ja són dos els que han caigut de la colla de marrecs, potser aviat em tocarà a mi. També hauré d’ingressar a un hospital? Em posaran sèrum, ja que gairebé no podré menjar res. Duré bolquers, m’ho faré a sobre com un nen petit i quan em faci molt mal tindré que esperar-me a que la infermera es digni a venir i així m’estaré dies o uns pocs mesos.
Francament, no m’entusiasma gaire.
I, a més, tindré a la dona enganxada al llit tot el sant dia, pendent de tot el que cal fer-me, primer es posarà ella nerviosa i després m’hi posaré jo i ja ens discutirem. També vindran parents, amics i coneguts a fer cares, no sabrem pas què dir-nos i jo desitjant que tothom foti el camp d’una puta vegada.
No és pas així com em vull morir, ja porto fetes trenta piscines. El carrer de la dreta neda el xicot que fa triatlons, aquest és el cos que jo vull tenir.
M’agradaria estar-me a una residència o un monestir on fóssim quatre gats, envoltats de natura, si potser prop del mar, que a cinc passes ja el poguéssim veure, olorar o escoltar.
Tots faríem vida de monjos, ningú jutjaria als altres ni es ficaria on no el demanen. No tindria que aguantar la dona posant-me del nervis amb la seva xerrameca.
Pràcticament no se’n prendria de medicació, potser alguna infusió, herbes remeieres, que no et solucionen gran cosa, però són de bon prendre. No cal allargar artificialment més l’estada, si aquesta és breu, si fem el viatge abans, millor. Només que ens hi estiguem els dos últims dies al llit ja n’hi ha prou. Fins que arribi açò, farem passejos, conversarem plàcidament, gaudirem del silenci, no ens qüestionarem el que hem fet amb la nostra vida, gaudirem de pensaments i paraules amables amb un sincer afecte, encara que només sigui mínim.
Ens posarem a badar davant d’un arbre exòtic o de com carreguen les formigues en línea, totalment indiferents a nosaltres, si és que no les molestem, i ens adonem per primera vegada que elles són tan valuoses a l’univers com ho som nosaltres. Que n’hem sigut de rucs.
Ja porto seixanta piscines, i aquest bé de déu que surt de l’aigua! Quines cuixes i continuen amb un culet que déu n’hi do. Se’n veu cada una per aquí.
Un cop m’he mort que els monjos facin el que vulguin amb el cos, si me’l volen incinerar poden abocar les cendres al mar, que per açò és tan a prop, o bé escampar-les al bosc o dalt d’un turó. En canvi si em volen enterrar, que sigui sense caixa i en un lloc amagat del bosc, no hi ha d’haver cap indicació de on m’ha deixat. Si algú pregunta: on heu enterrat en Sala? Llavors respondran; al bosc! I res més. D’aquesta manera les meves substàncies serviran per alimentar a diferents formes de vida.
Ja n’he fet noranta piscines, ja n’hi ha prou. Encara em sortiran escates i els dits els dec tenir com panses.
A la dutxa, tinc la sensació que si ajuntem tot el que he fet i he pensat, aleshores ha sigut una estona força ben aprofitada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

99 Relats

21 Comentaris

36442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.