Sentiments

Un relat de: Marta P.E
Sembla mentida com costa expressar-se de vegades. En canvi, d'altres vegades escrius i escrius sense parar. Podria ser que quan em sento trista, la meva medicina és precisament això, expulsar sentiments. Tan se val si és plorant, escrivint, pensant, parlant...
Últimament m'invaeix un sentiment anomenat tristesa. Tristesa de tenir familiars i amics lluny. Lluny de cos però no d'ànima, perquè el meu pensament vola i el vent em porta a ells, tot i que no pots abraçar a tota aquesta gent de cos present, com més d'una vegada voldries. Abraçar, quin sentiment tant bonic.. Qui ho va inventar?

De vegades necessites abraçar a algú amb la mateixa necessitat beure l'aigua que et dóna vida. De vegades també tens la necessitat de dir que estimes a aquella persona.. La vida son dos dies i sóc partidaria de no guardar-me res dins, perquè qui sap si algún dia no hi ets a temps i no tens aquesta oportunitat. Estimar és un dels millors sentiments del món. És per aqui per on bellugo, són ells els que em porten, els que belluguen el meu cos de titella... els sentiments.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer