Amistat gairebé perduda

Un relat de: Marta P.E
Sento incredulitat per tot el que està passant. No pot ser. Nego a creure'm tant desgraciada com perquè totes les coses negatives caiguin sobre meu. Nego a creure'm que el meu millor amic no em demostra que ho és, o que no està a l'alçada de la meva amistat, del que sento, del que penso. Com m'agradaria oblidar les paraules que el vent s'ha endut.. Aquella abraçada que mai va arribar, aquella conversa que no ha estat, aquella complicitat desaparescuda...
Després de tot el viscut pensava que hi havia allò del que parlava fa una estona, complicitat. Les experiències viscudes, les rialles, les acampades, les sortides diàries i nocturnes, el banc, aquell concert que vàrem compartir.... Son innumerables les coses viscudes com perquè es trenquin d'un dia per altre.
Jo he insistit. Potser un pèl massa. Potser he abusat de la confiança. Potser m'he fet pesada. He sabut lluitar per una amistat de fa molts anys, però ja em sento cansada. No necessito paraules, necessito fets. Et necessito a tu. Una paraula, un somriure còmplice i un saber que estàs aqui per sempre. Però no, tu mai faràs res, ho sé.... Idealitzar-te no ha sigut bò per a mi, però el temps, la distància i els fets ho posaran tot a lloc. Després hi haurà una amistat, però no tant forta. Quedarà una simple amistat.... Una simple amistat "del pilonet"...........

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    Marta P.E | 26-12-2010

    Moltíssimes gràcies, Natasha i crohnic per llegir-me. Més que un relat, son trossets de pensaments i sentiments que em corren pel cap i que és inevitable escriure'ls.
    Escriure et desafoga. La veritat és que parlo del meu millor amic, pel qual sento moltes coses, potser més de les que hauria de sentir...
    Sé que ens estimem mútuament, però la distància i la manca de comunicació ha refredat molt la nostra amistat. És una pena, sabent que és un amic de tota la vida, el millor...
    Gràcies per llegir i comentar, em feu una mica feliç :-)
    Un petó i una abraçada!

  • Amistats...[Ofensiu]
    natasha | 26-12-2010

    ... que acaben essent "només" amistats, que no són els "nostres angelets" perquè ens falta quelcom... quelcom que eseperem i que no arriba...
    Una descripció molt fidel de sanscions, chapeau!
    Et descobreixo amb aquest text i m'encanta!
    Et seguiré llegint.
    Una abraçada

  • crohnic | 26-12-2010

    És difícl trobar amistats que durin per tota la vida... En realitat, és difícil trobar amistats autèntiques... Per això és important valorar les que tenim...

  • crohnic | 26-12-2010

    És difícl trobar amistats que durin per tota la vida... En realitat, és difícil trobar amistats autèntiques... Per això és important valorar les que tenim...