Un trist Nadal...

Un relat de: Marta P.E
Sempre m'ha agradat el Nadal. Suposo que dec ser de les poques persones que troba tristes, aquestes dates. Hi han coses que no m'emocionen, com és el cas del Carnaval.. Però el Nadal sí, sempre m'ha agradat. Aquest any, ni l'esperava ni tinc ganes de celebrar-lo ni res de res. Deu ser l'únic any al que no m'hi he aferrat amb força, amb ganes i il·lusió. Serà la crisi? Serà la falta de feina? Serà la manca de felicitat?

És un dels anys més tristos i que em sento més sola. Sola, tot i tenir el marit i els sogres aprop. Aquest any no hem pogut passar aquestes festes a Sant Feliu, però tampoc ho enyoro. La meitat de la gent no hi és, una quarta part fa la seva, i l'altre quarta part restant ha canviat de tal manera que ja ni es dignen a felicitar-te en unes dates tant assenyalades. Jo tampoc ho faré. L'orgull m'ho prohibeix.

Quina pena haver arribat a aquest extrem. Quina pena acabar un any i començar-ne un de nou amb el peu esquerre, i amb poques espectatives pel que fa al treball i a la salut. Perquè cada any que comença ha de ser una merda? Perquè les coses no poden anar bé? Perquè no veig un futur positiu i alegre?

Crec que tinc la resposta: Perquè la persona que és infeliç ho és, ho ha sigut i sempre ho serà. És el destí.

Bon Nadal als que pugueu gaudir-ho en plenitud.

Un petó i una abraçada,

Marta

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer