No veure't em mata....

Un relat de: Marta P.E
Frustració de no veure't.
Frustració de no poder abraçar-te, sentir-te, respirar-te.


Em fa mal l'ànima de carregar amb el pes d'aquest enamorament de fa anys i no poder-t'ho fer saber com jo voldria, mentres el meu cor es va aturant lentament, perquè no et tinc i sense tu moro poc a poc, sense presses.. però també sense esperança.


Les nostres vides corren camins molt diferents, massa diferents com perquè mai sàpigues el que sento per tu. Ets un somni, ets un anhel, ets un desig, ets el meu àngel.. L'àngel que em manté viva, que sols em somriu perquè no em pot oferir res més. Jo tampoc puc oferir-te més que comprensió, i donar-te la mà quan la necessitis.


La vida ha estat, potser, més injusta amb mi que amb la resta d'amors impossibles., perquè et necessito, et necessito tant o més que l'aire que respiro.



No podem donar-nos res més, però si mai moro abans que tu, et faré una carta, escrita amb l'ànima dient-te tot el que he sentit durant tants i tants anys.

Sempre teva,

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer