sentats en aquell banc

Sentats en aquell banc,
del parc de les velles,
sentada al teu costat,
amb la mirada fixa al terra.

em vas agafar la mà,
amb un somriure tendre,
que jo et vaig regalar,
davant la mar serena.

els teus ulls verds,
es reflectien en ma mirada,
les teves mans fredes,
es deslliçaren sobre ma cara.

l'ombra d'aquell arbre,
tenyí el meu rostre clar,
d'una brisa nua,
sobre els meus ulls en và.

acariciant els teus cabells,
la tarda es fe matinada,
els teus llabis rosats,
cobriren la meva ànima.

em deixares un petó,
tant dolç com el sucre,
que enveït pel nostre amor,
quedà sota aquella lluna.