Seixanta

Prou bé.
Fes un conte Nadal , els de guimera.info hem convocat un any més EL NADAL DE CONTE

Envia el text en format word com arxiu annex al ocorreu tribuna@guimera.info

Gràcies per endavant.

Bon relat. Un Aniversari sempre aporta i enriqueix.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat sobre la BONDAT.
Salutacions cordials.

M’agrada molt la senzillesa i quotidianeitat amb la qual vas teixint la HISTÒRIA, que no és poca cosa (60 anys!!! )
Sorprenent per com es va desfilagassant la pregunta de 60 anys de que…
Bell, dolç… commovent….

Agraïda i feliç pels teus comentaris als meus relats! No saps el coratge i l’empenta que m’has regalat.

Molt ben escrit. Expressa un sentiment, un estat d'ànim, en primera persona, que resulta fàcilment creïble.
Seixanta és realment molt. Bé, tot i que tot és relatiu.
Moltes gràcies per escriure-ho. M'ha agradat :-)

Bonic relat, d'home sensible, que valora el que té en profunditat. La festa va per dintre.
Et segueixo.
Cordialment.
MariaM

Els anys passen volant i, quan te n'adones, ja en fa vint, trenta, seixanta d'algun fet molt especial de la nostra vida. Com la de la parella del teu relat. Seixanta anys junts, que passen en un instant i que, a la vegada, si la memòria permet mirar enrere, estan plens de sal, sucre i pebre. L'enhorabona al teu protagonista, a la seva parella i a qui sigui que es capaç, i té la sort (o la desgràcia), d'estar tants anys amb la mateixa persona.

Soc una mica malpensat, saps?
És un relat molt bonic, que si el mires des d'un punt de vista intrigant, et demanes... per què li diu al seu amic en privat tot això?
Què s'amaga darrere d'aquesta confessió dels anys?

Un bon gir argumental seria que al final li digués que ja sabia de les seves intencions per robar-li la dona, de fa anys, i que no li retreu, que l'amistat pot superar falques i corbes perilloses. I que a la fi, ells encara són amics, i que ells continuen compartint els seus somnis i desitjos, que res a trencat l'harmonia.
Bé, era per fer-lo més feridor de llagues i d'experiències vitals. Tot i que aquest relat bonic ja està bé, com està.

Cosa a banda.
He vist el teu comentari al relat del senyortu, dir-te que abans tenia un centenar de relats, i ara veig que sols en té dos. Sempre havia estat un relataire molt actiu, però ara s'ha retirat al poble i allí viu més tranquil, i qui sap, potser està preparant una antologia de relats i per això els ha esborrat de la pàgina, qui ho sap! Llàstima que no l'hagis gaudit abans, però si fa el recull i el publica, qui sap!, potser encara hi serem a temps de llegir-lo en paper!

Bones vacances, que veig que marxes a la mar uns dies. Frueix-la!

Ferran

Que bonic! Celebrar LA VIDA en majúscules! Així ha de ser! Avui escoltava una entrevista i deia la noia que la felicitat és reconèixer les coses bones que passen cada dia i donar-los-hi una mica més d'importància que a les dolentes. A vegades ens costa tant... Però penso que té tanta raó... Als protagonistes no els hi cal celebrar res, perquè arribar-hi junts ja és un festeig!!!

Sobre el text et diré, que potser ja ho saps, que en els diàlegs el guió que s'utilitza és el llarg "—" i s'ha de posar empegat al text, així: —Li faré. Un de teu i uns quants de meus…

Em fas dentetes, Prou bé. I més amb la naturalitat que ho expliques. Tot i que, havent llegit el teu perfil biogràfic, no hauria de sorprendre.

Bon dia, Prou bé,
Aquest breu, però meritori diàleg sobre el seixanta aniversari de la parella és una boníssima celebració en totes les lletres (les majúscules incloses he, he, he). Les meves felicitacions als "nòvios" que mai deixaren de ser-ho.

Aprofit l'ocasió per donar-te les gràcies pel teu cometari als meus primers relats a RC, tot un detall per part teva.

Salut i pessetes, bona relataire ; )

No cal dir res més, ni cal celebrar res més, perquè si arribes estar seixanta anys amb la persona estimada, ja per si sol és tota una celebració.
Enhorabona per aquest relat, i ja m'agradaria a mi arribar els mateixos anys de relació.
PD: Gràcies pel teu comentari "M'ho deia la seva mirada".
Fins aviat,
Neus Marín

...sense celebració. M'ha agradat molt aquest relat sobretot perquè la celebració és sentir-se feliç després d'aquest llarg recorregut, estant vius! Us agraeixo les vostres lectures i els vostres comentaris. Cordialment.

Hola, bona vesprada Prou bé: Gràcies per la teua visita i la bona opinió sobre el meu poema "Passejant per les estacions". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Un relat amb molta bona reflexió, amb un diàleg, en el qual va passant la vida.
Té un sentit molt positiu. Seixanta anys de promesos, ja són per a recordar sempre.
Enhorabona.
Cordialment.

Els matrimonis d'antany no tenien data de caducitat!, i no pas perquè fossin de pedra picada...,sinó perquè existia una cosa que es diu Santa paciència. Matrimonis lliurats a una causa digne d'admirar
....compartir i créixer humanament. Enhorabona per l'originalitat del relat!

Un diàleg àgil, senzill i amè.
Si és autobiogràfica, et desitjo molta felicitat, si no ho és, també.

Si la relació ha estat satisfactòria moltes felicitats per qui els poden celebrar. Avui dia que me n'adono que molts joves busquen o troben relacions esporàdiques, poden ser un exemple de convivència i/o compromís.

En quan el text: àgil i fresc. M'agrada que estigui escrit en forma de diàleg. Veig que vas investigant diferents formes d'escriure. Endavant!!!

en un parell de mots que repeteixes en el teu perfil biogràfic: Molta sort. Que per molts anys en segueixis gaudint, Prou bé!