SEGUEIX LES ONES DEL MAR.

Vas néixer vora mar i el primer cop que vas obrir
els ullets sols veies les quatre parets antigues i
fosques que t'envoltaven. Les ones trencaven a la
porta de casa, et cridaven i tu et perdies dintre de
la immensitat d'aquell color blau tan pur.

Hi havia cops que sobrepassaves l'horitzó (eres tan feliç).

Però de cop i sobte la por de no saber et feia tornar
enderrera i t'engarjolaves dintre les quatre parets i va ser llavors que a més d'obrir-los els tancaves.

Les cadenes inexistents fetes per les paraules de la gent
antiga et van fer creure que no hi havia res després de
l'horitzó i les claus que et desencadenaven poc a poc van
desapareixer. Tot i en aixo, darrera la finestra tu observaves l'immensitat del mediterrani, mentre els dubtes
creixien, no podia ser que després de l'horitzó no existis res et pregunataves.

Fins i tot quan ploraves davant d'aquella bellesa sublim i
senties que la brisa de la primavera t'acariciava la cara imaginaves que podien ser els seus ulls, uns ulls que no han deixat mai de brillar com els teus, com el far que guia als pescadors i als vaixells que s'han predut enmig de la majestuat del mar.

Vas néixer entre quatre parets però recorda que vas néixer lliure.