La Cara de la Veritat

La cara de la veritat,
estava amb la seva fe i alegria,
tot junt amb una realitat,
amb el que ella em deia.
Mai vaig pensar que m'enganyaria,
i jo, pensant que tornaria,
mentre ella el seu camí recorria;
em vaig sentir com una veritat
que no es verdadera,
com un engany sincer.
Sense poder expressar tan de dolor;
vaig pensar en aquelles tardes, quan ens miràvem i es reflex-ava aquell
somriure d'amor.
Em vaig prometre que sempre estaria content,
des de aquell moment, fin l'ultim sospir.
i ara, encara que el dolor corri per dins,
pel matí em desperto amb ganes de tornar a estimar,
i he aprés, que la cara de la veritat
es pot arribar a millorar,
fins que per sempre els nostres ulls,
es vagin a tancar.

* Escrit per Ivan Monrós Sabaté *.