COR TRENCAT

Em moro per dins si no et sento prop,
el cor ja no batega i les mans són
fredes, buides del teu amor.
Rumio abraçada al coixí, mentre els
reflexes de llum que s'entreveu pels
forats de la finestra em cegen els ulls
culpables del teu amor.
M'has tirat una pedra en el fons del
cor i aquest s'esmicolat en mil bocins.
El mirall s'ha trencat també i allí
no s'hi reflexa ningú.