Fa temps,

En la llunyania del camí que no faig

no s'hi veu, no es sent res en absolut.

Sols en la proximitat de la meva nit es

senten els cants d'esperançes enfrascats

a la caixa frágil i bonica d'infància i que

es perd mar endins com el missatge d'una

ampolla de vidre trencadissa del naufrag

que espera ser trobat i es desespera cada

minut que passa per davant dels seus

ulls cansats.

I aixi mar endins la caixa es va allunyant

en la claror del nou dia.